Nou informe “Negocis per davant de les persones. Una anàlisi crítica del finançament públic davant la COVID-19 i les respostes a la crisi del cost de la vida a França, Espanya i Bèlgica”
La investigació és una iniciativa del European Network of Corporate Observatories (ENCO), elaborada per les persones investigadores de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l’Observatoire des multinationales, el Groupe de Recherche pour une Stratégie économique Alternative (GRESEA) i l’Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL). Aquest informe és un exercici de seguiment ciutadà del finançament per a la recuperació davant de la COVID-19 i la crisi del cost de la vida a França, Espanya i Bèlgica durant els anys 2020, 2021 i 2022.
Els sectors socialment necessaris com la sanitat, l’educació i el transport públic van rebre menys del 17% del finançament públic per afrontar la crisi durant 2020, 2021 i 2022 a França, Espanya i Bèlgica. Aquests tres països, seleccionats com a casos d’estudi, van aplicar mesures d’estímul molt inferiors al 10% del PIB durant el període estudiat: un 4%, en el millor dels casos. Entre un terç i la meitat dels fons públics es va destinar directament a empreses privades. Si hi sumem les ajudes indirectes, com les mesures de manteniment dels llocs de treball o els subsidis energètics per les llars, en total van rebre un 69% (França), un 68% (Espanya) i un 58% (Bèlgica) del finançament públic. Pràcticament cap mesura de finançament de resposta a la crisi va estar subjecte a criteris climàtics o de gènere.
Si bé entre el 24% i el 54% de tots els fons invertits a França, Espanya i Bèlgica es va destinar a la protecció social, la majoria es tractava de mesures de protecció dels llocs de treball que beneficiaven directament només una part de la població, la qual compta amb condicions laborals reglades. La resta de la població, incloent-hi les dones que duen a terme feines de cura no remunerades, les joves, les migrades o les persones en situació de marginació en condicions laborals no reglades o informals, només va tenir accés a mesures de protecció social que sumaven tan sols el 4% (França), 10% (Espanya) i 23% (Bèlgica) del finançament públic.
Els bancs han estat els grans beneficiaris del finançament públic extraordinari, ja que han canalitzat i decidit sobre l’assignació de fons públics a l’economia, com els préstecs amb garantia de l’Estat. No s’ha visibilitzat prou el poder que han tingut en la presa de decisions i els beneficis econòmics que n’han tret.
El finançament públic en temps de crisi és una decisió política, ja que les polítiques poden incrementar les desigualtats existents si no es dissenyen i s’implementen adequadament. Aquest informe pot resultar útil a moviments socials, mitjans de comunicació progressistes i parts interessades, oferint dades i arguments sòlids per fomentar polítiques transformadores, justes i feministes que es poden emprar en el debat polític sobre les crisis del deute, del clima i de les cures.
Tot finançament públic davant d’una crisi s’ha de basar en una via ecològica, sostenible i orientada als drets col·lectius que garanteixi que es compta amb un nivell adequat d’inversió i que els fons es distribueixen d’una manera equitativa, eficaç i transparent, principalment cap a les persones més afectades, és a dir, les dones, la gent jove i les persones en situació de vulnerabilitat. És igualment important la participació de representants elegits per la ciutadania i altres defensors dels drets en el seguiment dels plans i les polítiques de finançament per tal de garantir que les decisions de resposta a la crisi no es prenen a porta tancada.
En aquest informe se segueix la línia del projecte People’s Recovery Tracker, concretament la iniciativa de la Financial Transparency Coalition, el Centre for Budget Governance Accountability (CBGA), la Christian Aid, la Tax Justice Network Africa, la Latindadd, la Fundación SES, l’Arab NGO Network for Development (ANNA) i l’Asian Peoples’ Movement on Debt and Development (APMDD), que van inspirar el nostre treball amb el seu Recovery at a Crossroads: How countries spent Covid-19 funds in the Global South (2022) (‘Recuperació en una cruïlla: com els països van gastar els fons COVID-19 de rescat en el Sud Global’), en què reivindicaven que es promogués una recuperació centrada en les persones en un temps de múltiples crisis.