La pandèmia ha accelerat l’arribada d’un nou cicle de crisi i amb això el desplegament del Pacte Verd Europeu, que coincideix amb l’arribada dels històrics fons Next Generation EU.
Analitzant aquest context, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) publica el llibre “Pactes Verds en temps de Pandèmies. El futur es disputa ara”, per l’enginyer i investigador Alfons Pérez, que analitza en profunditat aquestes polítiques i instruments econòmics i la seva intersecció amb elements com el creixement verd, la digitalització, l’extractivisme, el sobreendeutament (i noves mesures d’austeritat) i sortides plausibles al tsunami econòmic, social i ecològic que s’està gestant.
“És la primera vegada que les administracions i els estats reconeixen que la recuperació a una crisi ha de ser verda”, explica l’Alfons Pérez.
La UE té sobre la taula l’objectiu per al 2050 de ser climàticament neutre i per això ha impulsat, i aprovat, el Pacte Verd Europeu (PVE), també conegut com el European Green Deal; un pla integral de reformes per reorientar l’economia europea cap a una transició verda. El PVE és l’acord verd més tangible fins a la data, però presenta seriosos límits i riscos, que posen en dubte la seva efectivitat.
El PVE planteja la possibilitat de desacoblar creixement econòmic i producció del consum energètic i de materials, generant menys residus i emissions. És la recepta del creixement verd, però no té en compte l’externalització de processos industrials ni comptabilitza l’impacte de les importacions. Cauen les emissions dins de la UE, però fora segueixen impactant en el canvi climàtic.
“No està demostrat que es pugui seguir creixent i al seu torn reduir el consum d’emissions”, planteja Alfons Pérez.
Un altre factor en joc són els fons europeus Next Generation EU, que mobilitzaran 750.000 milions d’euros en subvencions i crèdits, finançats mitjançant l’emissió de deute comunitària. La ingent disponibilitat de diners públics està empenyent un “consens verd” entre institucions com l’OCDE, l’FMI o la Comissió Europea, amb el risc que es canalitzin milions a falses solucions com l’hidrogen verd i per fer un rentatge verd de grans corporacions mineres i petrolieres.
Aquests fons també apunten a una recuperació verda basada en la tecnologia i la digitalització, que augmentarà vertiginosament l’extracció de materials crítics com el níquel, cobalt o liti, ignorant els severs impactes socials i ambientals que es produiran en països com el Congo, Indonèsia, Xile, Bolívia, Argentina, Zàmbia o Austràlia, entre d’altres.
L’Alfons assenyala que estem davant “uns pressupostos astronòmics que són, potser, en termes d’inversió pública, l’última oportunitat per a emprendre la transició econòmica i social necessària per atendre l’emergència climàtica”.
El llibre apunta en el seu tancament algunes claus que obvia el PVE; reconèixer i respectar els límits biofísics, construir una economia orientada a generar benestar, posar al centre els treballs que tenen cura de la vida, la redistribució de la feina i la disminució de jornades laborals, o assumir que la nostra política de recuperació no pot ser a costa d’altres territoris.
Contacte premsa per a entrevistes: Alfons Pérez +34 660.614.352
Llibre disponible per a la descàrrega: