Millorar l’accés al finançament i una banca pública, eines per reduir l’endeutament de les pimes catalanes | Público


L’Anuari de la patronal Pimec, amb dades de 2021, constata que un 25% de les empreses deu el 80% del seu passiu, mentre que entitats com l’ODG demanen que la concessió dels crèdits no estigui en mans d’una entitat financera privada

Una rebaixa del creixement del Producte Interior Brut (PIB) per als pròxims anys, el que suposa una mostra d’afebliment de l’economia, iniciada durant l’estiu. A més, aquesta anirà acompanyada d’una reducció de la facturació de les companyies, un increment de la inflació i la continuació d’una política monetària dura, que impactarà en els crèdits a les empreses i les quotes hipotecàries de les famílies.

Aquest panorama ombrívol dibuixat fa pocs dies pel Banc d’Espanya en el seu darrer informe sobre l’activitat empresarial se superposa a la publicació de l’Anuari de la Pime, elaborat per la Pimec, la patronal de les pimes catalanes, que adverteix d’un increment de l’endeutament de les firmes i la pèrdua de pes d’aquestes en el teixit productiu, especialment a la indústria i la construcció.

Les estadístiques, que fan referència a l’any 2021, només recullen de manera tímida el context d’inflació i la pujada dels tipus d’interès. Davant d’aquest còctel, algunes entitats econòmiques, com l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), insten a revertir l’actual dinàmica del deute, que fa que hi hagi un nombre elevat d’empreses que no puguin tornar els seus préstecs.

Les dades de l’Anuari de la Pime constaten que, en l’estructura del passiu, el 2021 es va reduir el pes dels recursos propis per situar-se en el 53% i, com a conseqüència, ha augmentat el pes de l’endeutament en el 47%. En aquesta línia, el president de Pimec, Antoni Cañete, avisa que “volem fer una alerta primerenca, ja que el 25% de les empreses catalanes tenen un endeutament de gairebé el 80% del seu passiu. Això vol dir moltes firmes i llocs de treball en risc, sobretot davant l’actual conjuntura marcada per la pujada de tipus d’interès i la inflació”.

Cañete destaca que l’estudi demostra l’impacte de la reducció dels terminis de pagament en l’economia i la situació empresarial. Durant el 2021, el període mitjà de cobrament es redueix de 75 a 68 dies, “encara molt per sobre del termini legal”. En aquest sentit, el president de Pimec apunta que “si el termini màxim fos de 30 dies, tal com acaba de proposar la Comissió Europea a través del nou reglament, el resultat mitjà de les pimes hagués millorat un 15,8%”.

Pèrdua de pes i endeutament

Des del punt de vista tècnic, l’anuari certifica una realitat ja coneguda: el protagonisme evident de les pimes a l’economia catalana. En canvi, l’esfera sectorial mostra una pèrdua de pes de la pime a la indústria i a la construcció. Als serveis, la pime guanya pes en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i en perd en termes d’ocupació. En l’estructura del passiu, el 2021 es va reduir un 1,1% el pes dels recursos propis, per a situar-se en el 53%. Com a conseqüència, va augmentar moderadament el pes de l’endeutament.

Aquest context d’endeutament generalitzat de les pimes, que s’arrossega des de fa 15 anys, ha provocat que “el deute es dispari per sobre de les recomanacions del Pacte d’Estabilitat” i que “les empreses, tot i els ajuts a través de l’ICO i els refinançaments dels préstecs, no s’hagin recuperat de la pandèmia per la inflació i la crisi energètica”. Així s’expressa la investigadora i especialista en deute de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Nicola Schrerer.

Davant d’aquesta dinàmica, fruit de la situació de col·lapse econòmic patida fa tres anys per la Covid-19, han aparegut les companyies zombis. Schrerer les defineix com les que no poden tornar els seus deutes. “Existeix un perill real que aquest passiu passi de mans privades a públiques, per la qual cosa, les dificultats de les pimes tenen una solució financera bastant difícil”. Fa més d’un any, les dades del Ministeri d’Indústria situaven en 20.000 les pimes zombis a Catalunya, provocant una situació de paràlisi i una espiral d’estancament, en què no es poden acollir a un concurs de creditors, renegociar els crèdits o fer créixer la seva activitat.

Llegir la notícia completa.

Periodista: David Rodriguez
Imatge: ACN
Data: 20/07/2023

Contingut relacionat

La Información / La guerra del gas también llega a Europa por la elevada inversión en gasoductos

emma

Alfons Pérez / La Directa / Les joves, la punta de llança de la Justícia Climàtica

emma

Crític | Tot el món vol gas: s’acosta la crisi de les calefaccions

MartaPerez