La Directa | Les falses solucions de la indústria fòssil, al capdavant de la COP28


Ni minimitzar l’ús dels combustibles fòssils ni reduir la demanda d’energia consten entre les respostes que el president de la Cimera del Clima considera prioritàries per limitar l’escalfament del planeta. Sultan Ahmed al-Jaber, director de la petroliera estatal dels Emirats Àrabs, és l’encarregat de buscar consensos per frenar l’augment de la temperatura global. Els interessos del negoci xoquen amb el repte mundial que a partir de dijous s’aborda a Dubai

En una de les principals potències productores de combustibles fòssils del món i amb les negociacions encapçalades pel director executiu de la seva empresa petrolera i gasística estatal. Amb aquest preàmbul comença aquest dijous la COP28 a Dubai. Durant gairebé dues setmanes, els Emirats Àrabs Units es converteixen en seu de la Cimera del Clima de les Nacions Unides. I en seu, també, de les esperances i pressions que envolten el repte mundial de frenar l’emergència climàtica.

Les previsions d’escalfament del planeta —i de destrucció d’ecosistemes, comunitats i salut que en deriven—, elaborades per les mateixes Nacions Unides, dificulten a les líders assistents a la Cimera ignorar la crida de “més ambició” en els compromisos d’actuació dels estats. Ara bé, la fórmula per fer-ho és el que s’ha d’acordar, per unanimitat, a través d’unes negociacions que, veient els resultats d’anteriors COP, poden flaquejar sense mirada a llarg termini i ni de justícia global.

En aquesta ocasió, un feble punt de partida per articular acords “ambiciosos” és la figura de Sultan Ahmed al-Jaber, ministre d’Indústria dels Emirats Àrabs i màxim dirigent del gegant petrolier ADNOC, designat president de la Cimera pel Clima. Per Amnistia Internacional, la seva posició, amb interessos directes en el negoci, li impedeix ser “un negociador honest” i, adverteix l’organització, “contribuirà a fomentar el desastre climàtic i les violacions de drets humans”.

“Qui ostenta la presidència de la Cimera és la persona que decideix quins temes de l’agenda de negociacions són prioritaris i quin temps s’hi dedica; és la figura encarregada d’assegurar les normes de procediment, és qui es reuneix amb les delegacions dels països per aconseguir arribar a un consens en temes claus; i qui se suposa que ha d’incentivar els estats a augmentar l’ambició per abordar el canvi climàtic”, detalla Clàudia Custodio, investigadora en justícia climàtica de l’Observatori del Deute de la Globalització (ODG).

[Llegeix l’article complet]

Periodista: Meritxell Rigol
Imatge: Arxiu Directa
Data: 30/11/2023

Contingut relacionat

El Salto / Un Impuesto a los Beneficios Excesivos a las empresas que ganan más con la crisis del covid-19

emma

Parlem de la crisi de l’energia | Vida Verda a Ràdio 4

MartaPerez

Crític / Joves mobilitzades per un futur verd i transformador

emma