L’hidrogen té un pes inesperat en els fons de recuperació. En realitat, no és cap «bala de plata» contra la crisi climàtica. És essencial per descarbonitzar l’acer i l’aviació. Hi ha dubtes sobre el seu ús en el cotxe i la calefacció. És còmode per a les empreses fòssils, però podria interferir amb opcions més eficaces.
De sobte, l’hidrogen està de moda. Europa preveu que representi fins a una quarta part del mix energètic el 2050. El Govern li ha assignat almenys 1.600 milions d’euros en el pla Espanya Pot, més que a la sanitat i a l’educació. El Govern pretén destinar part dels fons de recuperació al Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Davant aquest auge, el lector d’EL PERIÓDICO Jordi Bernadí González va preguntar al Club de Ciència sobre els usos de l’hidrogen.
L’hidrogen elimina les emissions?
L’hidrogen serveix per transportar energia produïda per altres fonts. Es classifica en «colors»:
-Gris: format a partir del gas natural (CH4) i genera emissions. De fet, és més intensiu en carboni que l’ús directe del metà.
-Verd: es genera d’electricitat per mitjà de l’electròlisi de l’aigua. L’autèntic ve d’electricitat renovable, no obstant, part del fluid sol venir de fonts fòssils.
-Blau: és hidrogen gris però en la seva producció s’aplica un sistema de captura i emmagatzemament d’emissions. Aquest procés redueix un 60% les emissions del gris.
-E-combustibles: bona part de l’hidrogen es combinaria amb CO2 per produir carburants fàcils de transportar i de cremar en processos de combustió convencionals. Aquests processos generarien CO2 que, no obstant, es tornaria a capturar de l’aire –una tecnologia encara incipient–.
Europa aposta per l’hidrogen verd, però actualment representa menys del 0,1% de l’hidrogen europeu. «La pregunta és si altres colors podrien fer de pont», observa Christoph Kiefer, de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. Per exemple, la vall de l’hidrogen català no descarta el blau en una fase de transició, segons el seu coordinador Jordi Cartanyà. «És del tot incert que la captura i emmagatzemament tinguin sentit econòmicament i puguin escalar de forma ràpida i massiva», alerta Kiefer.
Per a què serveix? ¿Per a què no serveix?
L’hidrogen verd es considera la millor opció per descarbonitzar la producció d’acer, la química i el transport per avió i barco. No obstant, el seu paper en el cotxe i la calefacció planteja dubtes. «Un cotxe alimentat amb e-combustible necessita cinc vegades més energia que un d’elèctric», observa Falko Ueckerdt, investigador del Potsdam Institute for Climate Impact Research. Una caldera domèstica d’hidrogen consumiria fins a 14 vegades més electricitat que una d’elèctrica. Per produir amb electròlisi una unitat d’energia en forma d’hidrogen verd es necessiten moltes unitats en forma d’electricitat. El Vall de l’Hidrogen se centrarà en primer lloc en les aplicacions industrials; no obstant, també alberga projectes de transport i calefacció. «Les bateries elèctriques per a un camió serien tan pesades que allà l’hidrogen seria competitiu», observa Cartanyà.
Per què moltes empreses fòssils aposten per l’hidrogen?
Empreses gasístiques i petroleres, com l’espanyola Enagas, impulsen el gasoducte d’hidrogen Hydrogen Backbone Europe. La indústria del gas natural gasta 58,6 milions d’euros anuals en ‘lobbying’ a la Unió Europea a favor de l’hidrogen, segons un informe del Corporate Europe Observatory. L’hidrogen s’emmotlla en sistemes de producció tradicionals com la producció en grans plantes i en el transport per nau o per tuberia. «Permet a aquestes empreses seguir en el poder a base d’acaparar les infraestructures per produir-lo i transportar-lo», afirma Josep Nualart, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització.
Autor: Michele Catanzaro
Publicat: 12 d’agost
Foto: El Periódico
Enllaç: https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20210812/esperanca-hidrogen-entendre-ciencia-11952189