Després de l’aprovació del pla per part dels ministres d’Economia de la UE, experts i patronals plantegen combinar de forma eficient reformes i inversions, mentre entitats socials i plataformes ciutadanes lamenten que no s’incloguin mesures educatives, sostenibles i de l’economia de les cures
Gairebé un any després que el Consell Europeu acordés un instrument excepcional de recuperació batejat amb el nom de ‘Next Generation’, els ministres d’Economia i Finances de la UE (Ecofin) van aprovar el passat 13 de juliol el pla ‘España Puede’, amb el qual el Govern de l’Estat rebrà 140.000 milions d’euros procedents del fons europeus fins a l’any 2027. Els primers 9.000 milions està previst que hi arribin a finals d’aquest mateix mes, mentre que a Catalunya vindran 3.000 durant l’any 2021. Aquest mecanisme financer ha generat unes expectatives molt elevades entre empresaris, administracions i experts. De fet, a la presentació de la ‘Memòria Econòmica 2020, editada pel Consell de Cambres de Catalunya, la seva directora, Carme Poveda, va vaticinar que l’estalvi acumulat que acabarà en consum, la recuperació del 50% de la despesa turística i els fons Next Generation poden generar un impuls fiscal extra que equival a sis punts del PIB català. Altres veus no són tan optimistes i adverteixen que la manca de transparència en l’assignació d’aquests fa perillar la reestructuració del model econòmic, afavorint la concurrència de les grans empreses.
El gran interrogant és saber si aquests fons serviran per introduir canvis transformadors. Els ‘Next Generation’ són bons emesos directament per la Unió Europea, es a dir, no deixen de ser deute públic suportat pels pressupostos comunitaris i la solvència dels estats membres. Les institucions volen que el gruix de les inversions apostin per la neutralitat climàtica, la transició digital i la biodiversitat. Tot i aquestes prioritats, determinades entitats no veuen gaire clar el procés. És el cas de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que assegura que “la manca de participació ciutadana als fons europeus ha sigut absoluta i en molts casos, també la desinformació”.
Transparència i deute públic
La investigadora de l’ODG, Nicola Scherer, especialitzada en temes financers i deute públic, adverteix que el ‘Plan España Puede’, amb el qual el Govern central ha presentat els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), “no afronta els reptes climàtics, socials, econòmics ni de gènere, a més d’estar mancat de transparència en conèixer com arribaran els diners”. Scherer lamenta que, a hores d’ara, desconeixem les empreses que lideraran els Perte, mentre que “el que veiem és un sistema d’ajuts Next Generation, enfocat a les grans empreses”. Com a exemple, indica que al Perte de la rehabilitació energètica dels edificis s’han posicionat i postulat grans corporacions com el BBVA o Acciona.
Autor: David Rodriguez
Publicat: 25 de juliol
Foto: Àlex Recolons
Enllaç: https://www.publico.es/public/els-fons-europeus-next-generation-generen-dubtes-els-objectius-fixats-i-critiques-per-falta-transparencia.html?utm_medium=Public&utm_source=Twitter#Echobox=1627239214