Sota la fórmula contractual de Col·laboracions Público-Privades (CPPs), infraestructura, hospitals, escoles i altres serveis clau es lliuren al privat, augmentant els seus beneficis mentre empitjora el servei, prolifera la corrupció i es buiden les arques de l’Estat.
- La recepta CPP està convertint-se en la solució gairebé única per finançar i / o gestionar els nostres béns i serveis públics, però l’Estat no està preparat per negociar-los, supervisar-los, garantir la seva transparència i efectivitat, ni assegurar que s’executen en l’interès públic.
- L’experiència de les CPPs ha estat aclaparadorament negativa i molt poques han aconseguit resultats positius. La seva proliferació generalitzada sense evidència d’èxit en termes econòmics, socials i mediambientals és inadequada. Exemple paradigmàtic és el fracàs del projecte Castor.
Articule publicat a La Marea el 10 d’octubre, 2019.
L’informe “Les col·laboracions publicoprivades (CPPs) com a eines de privatització” és una publicació en tres parts que fa una radiografia del marc legal d’aquest tipus de contractes a l’Estat espanyol, estudiant en profunditat el cas de les infraestructures, la sanitat i l’educació. Ens situa en el marc global, explicant les causes estructurals d’aquesta gran empenta de privatitzacions encobertes dels nostres serveis i béns públics.
Disponibles per a descàrrega:
- El marc legal i el cas de les infraestructures (català), Nicola Scherer (ODG) i Rubén Martínez Moreno (La Hidra Cooperativa)
- El cas de la sanitat (castellà), Auditoría Ciudadana de la Deuda en Sanidad (Audita Sanidad) i Nicola Scherer (ODG)
- El cas de l’educació (castellà), Andrea Paola Galindo Vargas y Nicola Scherer (ODG)