ODG

Reflexions sobre el Seminari ODG – Crònica i vídeos


“(No) tot és mercantilitzable. Ens organitzem per posar la vida al centre “

Davant la crisi social, ecològica i climàtica que estem vivint en aquests temps, quins són els reptes i amenaces, però també les oportunitats i potencialitats, per a la ciutadania i els moviments socials? Quines estratègies, eines o models de vida poden facilitar aquest nou cicle de moviments?

Aquestes eren algunes de les preguntes principals que l’1 de febrer 2020 van plantejar-se al Seminari ODG “(No) tot és mercantilitzable. Ens organitzem per posar la vida al centre” (Barcelona). Unes 80 persones activistes, investigadores, expertes internacionals i ciutadanes provinents d’àmbits diversos ens vam reunir un dia sencer per fer una anàlisi col·lectiva sobre les principals amenaces i per compartir propostes sobre ecofeminisme; defensa dels comuns i aturar processos de privatitzacions; clima, terra i extractivisme, poder corporatiu i financer que financiaritza la natura i tots els àmbits de la vida quotidiana, entre d’altres. Temes complexos, temes que causen emocions de tota mena, que ens toquen la fibra.

Vídeo sobre el debat: La vida o el capital – Crisis climàtica i financera, els reptes del món actual amb perspectiva ecofeminista, amb Elena Gerebizza de Re:Common i Iolanda Fresnillo de la PACD. Modera Blanca Bayas, ODG i benvinguda Emma Avilés, ODG.

Per això, en aquesta jornada l’ODG volíem anar un pas més enllà de l’anàlisi col·lectiva, volíem posar la vida al centre i atendre les emocions que ens provoca una de les temàtiques més candents: l’emergència climàtica. Al taller de la tarda Resilience Earth ens va porta a un viatge emocional confrontant-nos amb les pors relacionades amb el col·lapse, la crisi social i l’emergència climàtica. Por, ansietat, tristesa però també sorpresa i esperança són algunes dels molts emocions sorgides, compartides i viscudes per les participants. ¿Acceptem com individual, acceptem com a col·lectiu el col·lapse del sistema actual? És la fi del capitalisme extractivista-financiaritzat? És la fi de la humanitat? Té sentit tenir fills/es? Difícil trobar respostes. Però en aquestes jornades hem experimentat que és imprescindible tenir espais de reflexió col·lectiva a nivell emocional per treure forces per seguir endavant, seguir lluitant contra les injustícies socials, de gènere, econòmiques, financeres i ambientals, i per fer-ho de manera col·lectiva. Si construïm xarxes i teixits socials, si obrim espais emocionals i creatius, serem capaços de confrontar i de proposar alternatives en el nostre món canviant.

El que vam viure a la tarda, va sorgir en molts xerrades de les taules rodones del matí. La clau és l’acció i resposta col·lectiva (veïnes, comunitària…) i la solidaritat entre els pobles del Sud i Nord global. “És l’hora de l’ecofeminisme” apunta Amaranta Herrero (Climacció i UAB). “Estem en un punt d’inflexió de l’Antropocè. Hem arribat a un grau de genocidi d’éssers vius i del planeta mai vist. Hem de canviar els paradigmes, posant la vida al centre. Davant la crisi actual cal construir teixits de protecció”. El col·lapse pot ser en aquest sentit també una possibilitat d’aconseguir un canvi estructural profund, podem caminar cap a una societat més ecofeminista, respectuosa amb el planeta, més justa. I mentre que construïm alternatives, hi ha moltes coses que podem fer en el nivell d’incidència política.

Vídeo sobre el debat: Amenaces i oportunitats – Energia, clima, comuns i ecofeminisme, amb Olivier Hoedeman de Corporate Europe Observatory (CEO), Amaranta Herrero de Climacció i UAB, i Alfons Pérez de l’ODG. Modera Josep Nualart, ODG.

La injustícia financera és més visible que mai. “Estem davant d’una situació d’endeutament global sense precedents” ens recorda Iolanda Fresnillo (PACD). “Parlem d’un 320% del PIB mundial”. I no només els governs estan hiper endeutats, sinó també el sector privat. En comparació amb la crisi de l’any 2008 no és tant la banca privada, sinó les corporacions les que estan endeutades a causa de la seva financiarització, per la seva entrada com a actors en el mercat financer. Tot apunta a que vindrà una nova crisi financera mundial. Aquest cop, la tornarem a pagar la ciutadania? Els nostres governs rescataran les corporacions privades com ho van fer amb la banca privada? La lluita per la justícia financera és també una lluita per la solidaritat amb els pobles del Sud global, ja que són ells els que pateixen en primer lloc les actuacions dels actors financers, que provenen principalment del Nord global.

La lluita contra la impunitat dels poders corporatius i en defensa de la terra, els comuns i els drets humans segueix sent un altre gran terreny per incidir i mobilitzar-se. Milena Flórez (Rios Vivos Colòmbia) ens explica com les defensores de les terres col·lectives en la seva comunitat s’enfronten a persecucions, amenaces, repressió estatal i violència. “Davant la tàctica de les multinacionals ‘divideix i venceràs’, la solució està en la mobilització col·lectiva i unida des d’una base feminista.” Les mateixes multinacionals que provoquen conflictes socials i ambientals desastrosos al Sud global, s’estan apropiant dels nostres serveis bàsics públics. “Les Col·laboracions Public-Privades és la nova recepta dels governs per pagar i gestionar els serveis públics -com poden ser educació, salut o qualsevol servei de cures-, posant-les en mans privades” alerta Lidón Gasull (FaPaC), “lliuren així els nostres drets bàsic a les lògiques del mercat i del benefici empresarial. ” A Catalunya hem pogut frenar el més recent intent d’obrir els serveis a les persones al sector privat: el passat 4 de febrer es va parar l’anomenada Llei Aragonès al Parlament de Catalunya.

Vídeo sobre el debat: Mobilitzacions – Des de la acció fins a la incidència política, amb Lidón Gasull (FaPaC y Plataforma Aturem la Llei Aragonés), Virgínia Soler (Fridays for Future) i Milena Flórez (Ríos Vivos Colombia). Modera Max Carbonell, ODG.

Frenar en sec processos i treballar en lleis per protegir-nos és imprescindible per blindar els nostres drets fonamentals del sector privat. En aquest aspecte, la Directiva de notificació de serveis de la UE (re-edició de la Bolkestein), és un altre exemple d’iniciativa legal europea que va ser aturat gràcies a la mobilització ciutadana, però que ara està en procés de tornar a les agendes polítiques. “Fer un treball de lobby a Brussel·les per incidir en les institucions europees, requereix la pressió del carrer. Sense mobilització de la ciutadania a nivell local i nacional, no s’aconsegueix convèncer els polítics europeus” explica Olivier Hoedeman (Corporate Europe Observatory).

Les reflexions de la jornada van girar una i altra vegada al voltant de les narratives i la necessitat de combatre l’actual dominant. “Necessitem noves històries i un nou llenguatge” reclama Amaranta Herrero. “En el discurs públic sobre l’emergència climàtica es veu clarament com el mercat ha captat el llenguatge i les narratives”, explica Elena Gerebizza (Re:Common). Per exemple, el gas com a combustible alternatiu al petroli o la recent proposta de Green New Deal de la Comissió Europea són exemples de “green washing” però no són solucions reals a l’emergència climàtica. Són falses solucions perquè no canvien el model, sinó que mantenen les elits econòmiques-financeres a la mateixa zona de confort i poder. Són solucions per al mercat, no per al clima i les persones. “Són propostes que finalment segueixen mantenint un model obsolet-destructiu i protegeixen els actors que han estat en gran part responsables de l’emergència climàtica”, denuncia Alfons Pérez (ODG).

 

Per acabar, en un moment on el clima està per fi en l’agenda, cal anar amb molt de compte amb la mobilització i actuar amb molta consciència en la incidència política. “Som conscients del poder mediàtic del que gaudim els nous moviments juvenils pel clima” confessa Virginia Soler (Fridays for Future). “Però també som conscients que podem ser utilitzades per interessos aliens i no ho volem permetre”.

En aquest sentit, esperem que el Seminari ODG hagi contribuït a la construcció col·lectiva d’eines, metodologies i emocions que ens ajudin a viure la crisi de manera creativa, optimista, crítica i ecofeminista.

Entrevista a Milena Flórez, Ríos Vivos Colombia.

 

 

Amb el suport de:

 

 

 

 

 

 

 

Contingut relacionat

Què tenen a dir la justícia ambiental, la justícia global i l’ecofeminisme?

emma

Declaració en solidaritat amb el Comité #NoTAP

emma

XERRADA i presentació del LLIBRE: Què fem davant l’emergència climàtica?

emma