Es tracta de la primera investigació sobre coherència de polítiques per al desenvolupament del model energètic espanyol. La greu dependència i vulnerabilitat energètica en què viu instal·lada l’economia espanyola condueix a haver de garantir a tota costa els subministraments de petroli, gas, carbó, urani i agrocombustibles en països tercers, principalment de l’Àfrica, Orient Mitjà, Rússia, Amèrica Llatina i Indonèsia. Això converteix la seguretat energètica en una de les tres principals polítiques de l’acció exterior espanyola, alhora que condueix a una geopolítica dura sobre els territoris subministradors. Però hi ha cap mena de control públic en el marc de l’Estat d’aquest tipus d’anticooperació energètica?
Un encàrrec de la Plataforma 2015 y más, publicat aquí, i realitzat en el marc d’una investigació més àmplia, coordinada per Natalia Millán de l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals i la Plataforma 2015 y más.