El passat divendres 18 de desembre es va publicar al BOE l’Ordre IET/2736/2015, de 17 de desembre, per la qual s’estableixen els peatges i cànons associats a l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i la retribució de les activitats regulades per el 2016. Precisament l’ordre en què estan inclosos els peatges que pretenen servir per fer pagar a la ciutadania el desastre del projecte Castor.
Aquest 2016 pagarem en les factures del gas aproximadament 1500 milions d’euros en la part regulada. 100 d’ells, són cortesia del projecte Castor. De fet, els pagaments a aquest projecte són més de la meitat del total de retribucions associats als peatges dels magatzems subterranis de gas (AASS), que enguany ascendeixen als 170 milions d’euros. La resta de conceptes/peatges s’han incrementat també el 2016, però la quantitat corresponent als AASS s’ha més que duplicat.
Tot i que el govern va anunciar que la tarifa del gas baixarà el 2016, cal aclarir que aquest fet respondria en tot cas a la congelació dels peatges (no els associats a Castor, que sí que s’inclouen). Aquesta pràctica té implicacions a llarg termini que ja coneixem de la factura de la llum. El famós dèficit de tarifa existeix també en el cas del gas, i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja explicava fa un any que la congelació dels peatges no fa més que sumar a aquest dèficit. Aquest any es congela la part regulada de la factura (els peatges d’accés esmentats) per segon any consecutiu, continuant amb la dinàmica d’ajornar (que no disminuir) els pagaments.
Pel que fa als peatges associats al projectes Castor, cal destacar que en els peatges de 2015 ja es van assignar 17, 31 milions d’euros pel manteniment de la planta a càrrec d’Enagas: 1.592.873 € (pel mes de desembre 2014) + 15.718.229 € (2015). I ara sembla que aquest 2016 ens cobraran 4,56 milions més pel manteniment que ESCAL UGS va fer mentre es produïa el canvi de promotora (de ESCAL USG a Enagas) a la fi de 2014:
“Es reconeix un import de 4.561.868,37 d’euros a favor de ESCAL UGS, SL en concepte de costos de manteniment i operativitat de les instal·lacions, incorregudes en el període comprès entre l’entrada en vigor del Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears i el 30 de novembre de 2014 “
És a dir, més de 4 milions en menys de 2 mesos. Sense oblidar que ESCAL UGS ja havia cobrat 110 milions de retribució fins al 2012, i que el 2014 va cobrar els 1.350 milions d’indemnització, en menys de 30 dies.
A les factures de 2016, dels 100 milions associats al projecte Castor, 80 milions corresponen als drets de cobrament que tenen els bancs Santander, Bankia i Caixa Bank per haver avançat a Enagas el pagament de la indemnització que aquesta va fer a ESCAL UGS. Ara els comencem a pagar des de la ciutadania, i amb interessos. També es contemplen gairebé 16 milions perquè Enagas continue amb el manteniments i l’operació de la planta, així com els 4,56 milions per aquest mateix concepte en 2014 (i assignats a ESCAL UGS) que es van ajornar en el seu moment probablement per no generar més controvèrsia.
Passats alguns mesos des d’aquesta ordre de peatges, la factura del magatzem de gas submarí Castor continua engreixant-se amb l’aparició de noves ordres de pagament, la informació de les quals no ha estat facilitada pel govern espanyol, sinó per la premsa. Als imports detallats en aquest article se n’afegiran 295 milions més per la retribució entre el decret llei d’octubre de 2014 i el juliol de 2015, un import que es preveu serà inclòs a la factura del gas a partir de 2017.
La controvèrsia i la il·legitimitat són presents a cada pas en aquest procés. Seguint la tònica del projecte Castor, de nou la població es troba amb poca informació i molta celeritat, especialment per deixar-ho tot tancat abans que se celebressin les eleccions. Les organitzacions que van presentar la campanya #NoPagoCastor, volen fer arribar el seu comunicat al Ministeri d’Indústria entrant, per continuar pressionant pel no-pagament d’aquest deute a càrrec de la ciutadania, i perquè les instal·lacions siguin finalment desmantellades.