Una sanitat en precari, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Un sistema on els recursos públics es destinen a serveis privatitzats de baixa qualitat, i sense mecanismes per saber quin és el destí final dels diners. La Salut #NoEraAixò
Ha arribat el moment de defensar els nostres drets. Necessitem un canvi de model; que sigui universal, cent per cent públic, de qualitat i basat en l’atenció primària. Però reclamar un nou model no exclou assenyalar mesures concretes que cal implementar, perquè la situació és urgent. Per això cal treballar en mesures de xoc des d’avui mateix. I per això reclamem:
Reforçar i blindar l’atenció primària.
Reclamem un enfortiment real i immediat de l’atenció primària, que ha de passar necessàriament per l’augment de pressupost mínim del 25%, per garantir els elements que la fan més efectiva en la millora de la nostra salut: l’accessibilitat per a tothom, la relació continuada al llarg del temps amb el o la professional, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació de tots els serveis i atencions que rebem. Una atenció primària de qualitat implica, a més, un ús racional de les tecnologies, recuperar la presencialitat, i l’adequació dels espais dels centres perquè permetin realitzar amb qualitat els serveis necessaris.
Finalment, cal que les usuàries, veïns i veïnes, puguin accedir a fer propostes i expressar necessitats, i per això reclamem la creació de Consells de participació en tots els centres.
Revertir les privatitzacions.
Posar la sanitat pública en mans d’empreses privades està generant uns serveis precaris i de mala qualitat. Una situació que comporta el malbaratament de milions d’euros públics i que causa un gran patiment a una població que té el dret a rebre uns serveis sanitaris de qualitat.
Exigim que les concessions que finalitzen contracte no es renovin i que les administracions públiques recuperin la seva gestió, el que inclou també els serveis d’atenció domiciliària, entre molts d’altres.
Transparència al sistema de salut.
Gran part de les decisions i contractacions que es duen a terme a l’àmbit de la salut són opaques. Els convenis amb les entitats privades es renoven sense la deguda rendició de comptes. Es parla d’inversions en atenció primària, però no es concreta el destí real dels diners ni tampoc es respon a les demandes de les persones que treballen als centres.
El Departament de Salut ha de retre comptes al Parlament i a la ciutadania, garantint, mitjançant la participació ciutadana, que els processos de gestió i adjudicació són transparents, per evitar la malversació de fons públics en despeses inútils.
Posar fi a la precarietat laboral.
Moltes de les persones que fan feina a l’àmbit de la salut pateixen unes condicions laborals precàries (interinitat, convenis desiguals, eventualitat perpetuada en el temps, etc.), sobretot aquelles que ho fan en serveis privatitzats. La precarietat laboral es tradueix en l’esgotament crònic de les plantilles i en una remuneració que està molt per sota del raonable. En un sector tan essencial, com ha quedat palès durant la pandèmia, s’ha normalitzat una precarietat laboral que perjudica tant la qualitat del servei que rep la ciutadania com la mateixa salut de les persones que fan la seva tasca en l’àmbit sanitari i de les cures.
Aquestes demandes són urgents perquè el moment és crític. Tant les persones que fan feina en la salut i les cures com la resta de la ciutadania percebem que el sistema s’enfonsa i que la seva gestió resulta injusta i desigual. Sabem que les administracions són les principals responsables d’aquesta situació d’emergència i que la deriva del sistema és intolerable.
Les desigualtats que patim són, a més a més, una font de malalties i, per tant, les administracions haurien d’assumir la responsabilitat de garantir una vida digna per a tothom. Viure amb un alt índex de contaminació, patir en carn pròpia una situació de pobresa energètica, un desnonament, tenir un lloc de treball precari o una llei d’estrangeria injusta afecta negativament la salut de les persones. Perquè gaudir del dret a la salut no només consisteix a tractar malalties, sinó també en garantir unes condicions de benestar a tota la població.
Exigim, per tant, el compliment immediat d’aquestes demandes i posar-nos a treballar per aconseguir uns canvis estructurals que garanteixin el dret a la salut i una vida digna per a totes i tots.
Mobilitza’t per la salut, consulta les accions de la campanya La Salut #NoEraAixò.
