El passat 26, 27 i 28 de març s’ha celebrat el I Encuentro de Economía Feminista de Abya Yala. Més de 400 dones i identitats dissidents s’han trobat per debatre i organitzar-se col·lectivament enfront de la crisi de la reproducció social i les emergències –ecològica, social, de cures, econòmica– de l’actual sistema, amb propostes que construeixen nous horitzons ecofeministes. Juntes, des de les economies feministes polititzem el malestar.
Celebrada a la Universidad de San Martín a Buenos Aires (L’Argentina), el I Encuentro de Economía feminista de Abya Yala partia de la consigna “Des de les Economies Feministes, polititzem el malestar”, amb la posada en comú de les experiències de companyes de moviments socials i col·lectius diversos, i de diferents realitats territorials. Ha reunit a centenars de companyes involucrades en moviments feministes, urbans i camperols, en cooperatives, espais d’economia social i també de l’àmbit universitari, i procedents de diversos territoris d’Abya Yala –Argentina, Uruguai, Paraguai, Xile, Mèxic, Equador, Brasil, Colòmbia, Perú, Costa Rica, República Dominicana, Cuba, entre d’altres-, i d’Àfrica del Sud, Estat espanyol, Itàlia i Suècia. Per part de l’ODG, hi han participat les investigadores Blanca Bayas i Júlia Martí, de l’àrea de defensa dels béns comuns i ecofeminismes.
L’espai ha acollit reflexió, debat i construcció d’estratègies contra els efectes d’un sistema que prioritza l’acumulació del capital i que és extractivista amb els nostres temps, cures i vides, així com les del conjunt d’ecosistemes. En contraposició, s’ha parlat de com construïm alternatives que posin les cures i la reproducció de la vida al centre, és a dir, que les faci no només desitjables sinó també realitat. De manera transversal, i des de les mirades feministes, anticapitalistes i antiracistes, s’ha defensat la perspectiva internacionalista en el conjunt dels debats
S’han abordat sis grans temes:
- La potència transformadora de les cures
- Sistema financer, deutes i diners
- Contra la ultradreta: interpretar i fer front a l’avenç
- Processos socials crítics per construir una resistència comuna
- Temps i pors del sistema com a control cultural, social i polític
- Expressions artístiques i culturals des de l’economia feminista
Les taules han reflexionat sobre la importància del vincle entre la urbanitat i la ruralitat per pensar les cures, tenint en compte que les demandes dels territoris són diferents, i que hi ha tensions amb l’Estat respecte a garantir els recursos necessaris per proveir-les. S’ha constatat la necessitat urgent de recuperar la potència transformadora de les cures, també per les relacions que generen i pels espais comunitaris que construeixen. La defensa del planeta davant de la crisi ecològica pot ser una altra via per garantir i preocupar-se de la sostenibilitat de les cures, a més de la importància central de tenir accés a la terra i defensar la sobirania alimentària.
Ha estat interessant el debat sobre la dimensió àmplia dels treballs de cures, amb una mirada més enllà de l’antropocentrisme; per exemple, parlant del problema de la fam a les ciutats lligat a la forma de producció dels aliments i a l’articulació amb els territoris i la natura. També relacionat amb la necessitat de trencar amb la mercantilització i la colonització del temps a causa del capitalisme, que no respecta els cicles vitals. En aquest sentit, s’ha proposat recuperar estils de vida comunitaris ancestrals, traient el mercat del centre i col·locant-hi la vida. Per exemple, retallar les jornades laborals pot derivar en una menor producció i un menor consum, i això s’articula amb el respecte als temps de la natura i amb els límits biofísics del planeta.
Pel que fa al deute, s’ha tractat com s’entrelliga el deute dels Estats amb el deute de les llars, amb una estructura que van des del pla macro fins al micro. Si bé s’han abordat altres tipus de deutes –com el climàtic–, ha predominat en el debat l’anàlisi sobre què passa amb el finançament i el deute financer, amb diverses preguntes i reptes col·lectius. Com abordem els deutes i la seva legitimitat? Tots els deutes són dolents? Quines són les alternatives?
No s’ha deixat de banda l’ascens de la ultradreta i el moment de fragmentació dels moviments socials en aquest context. S’ha debatut sobre les contradiccions en les aliances (incòmodes) amb alguns sectors que no inclouen els feminismes i com gestionar-les. Quines alternatives i antídots tenim davant l’avenç del capitalisme? I com podem llegir aquest sistema per detectar quan planteja suposats “progressos”, que en són només maquillatges i que no aborden d’arrel els seus problemes? Els feminicidis han estat una de les grans preocupacions de la trobada, però també la mirada antipunitivista envers les presons i la problemàtica i impactes del narcotràfic.
Finalment, també hi ha hagut espai per passar dels debats teòrics a una dimensió més artística amb mans, veus i paraules, pensant l’art des de la mirada de l’economia feminista. Hi ha hagut tallers de teixit, poesia i cant.
El I Encuentro s’ha tancat instant-nos a seguir construint la xarxa establerta en l’àmbit polític i anunciant la seva següent edició a Montevideo, Uruguai, pel 2027. També s’ha convidat a continuar teixint debats en el pròxim Congreso de Economía Feminista a Sevilla, el 2, 3 i 4 d’octubre d’enguany.
