El nostre futur és públic: Declaració de Santiago pels Serveis Públics


Del 29 de novembre al 2 de desembre de 2022, més de mil representants de més de cent països, de moviments de base, organitzacions de drets humans i de desenvolupament, moviments feministes, sindicats i altres organitzacions de la societat civil, es van reunir a Santiago de Xile, i de manera virtual, per a debatre el paper crític dels serveis públics per al nostre futur.

Ens trobem en una conjuntura crítica. En un moment en què el món s’enfronta a una sèrie de crisi, des de l’emergència mediambiental fins a la fam i l’aprofundiment de les desigualtats, passant per l’augment dels conflictes armats, les pandèmies, l’augment de l’extremisme i l’escalada de la inflació, està gestant-se una resposta col·lectiva. S’està creant un gran moviment i estan sorgint solucions concretes per a contrarestar el paradigma dominant de creixement, privatització i mercantilització.

Centenars d’organitzacions dels sectors de la justícia socioeconòmica i els serveis públics, des de l’educació i la salut fins a les cures, l’energia, l’alimentació, l’habitatge, l’aigua, el transport i la protecció social, s’estan unint per a fer front als efectes nocius de la comercialització dels serveis públics, reclamar el control públic democràtic dels mateixos i tornar a imaginar una economia veritablement igualitària i orientada als drets humans que funcioni per a les persones i el planeta. Exigim l’accés universal a uns serveis públics de qualitat, equitatius i transformadors de les relacions desiguals de gènere com a base d’una societat justa i equitativa.

El marc polític comú de la colonialitat ens ajuda a reconèixer les estructures i mentalitats que històricament han construït i continuen impulsant la desigualtat econòmica, la injustícia i l’austeritat, que han deixat als serveis públics crònicament desfinanciats durant dècades. L’economia neoliberal, magnificada per l’actual model de hiperglobalització, es defineix per perpetuar l’extracció, el control, la dependència, la subjugació, el patriarcat i l’actual divisió global del treball, afectant desproporcionadament el Sud Global.

La comercialització i privatització dels serveis públics i la mercantilització de tots els aspectes de la vida han impulsat creixents desigualtats i arrelades disparitats de poder, donant preeminència als guanys i la corrupció sobre els drets de les persones i el benestar ecològic i social. Aquests fenòmens afecten negativament les i els treballadors, a les persones usuàries dels serveis i a les comunitats, i els costos i danys recauen de manera desproporcionada en les persones i comunitats que han estat històricament explotades.

La devaluació de l’estatus social de les persones que treballen en els serveis públics, l’empitjorament de les seves condicions laborals i els atacs contra els seus sindicats són alguns de les reculades més preocupants del nostre temps i una amenaça per als nostres espais col·lectius. Això està profundament lligat a l’organització patriarcal de la societat, en la qual les dones, com a treballadores i cuidadores, estan infravalorades i absorbeixen els xocs socials i econòmics. Són les primeres a sofrir les retallades del sector públic, perquè a més de veure el seu accés restringit a aquests serveis i a oportunitats de treball decent, han d’enfrontar una càrrega creixent de treball de cura no remunerada.

Les retallades d’austeritat en els pressupostos del sector públic i en la massa salarial estan impulsats per una mentalitat ideològica arrelada en el Fons Monetari Internacional i en molts Ministeris de Finances que serveixen als interessos de les empreses per sobre de les persones, perpetuant dependències i deutes insostenibles. Les normes fiscals i tributàries injustes vigents, a escala nacional i internacional, reprodueixen les enormes desigualtats en l’acumulació i concentració de la renda, la riquesa i el poder entre i a l’interior dels països. La financerització d’una àmplia gamma d’accions i decisions públiques lliurament el poder als qui acumulen la riquesa i soscava la democràcia.

Aquesta trobada a Xile es produeix després d’anys de creixent mobilització a tot el món. Té com a bases la conferència internacional de 2019 a Amsterdam i el llibre resultant El futur és públic: Cap a la propietat democràtica dels serveis públics, així com una sèrie d’esdeveniments pioners que van reunir milers de persones en línia, i l’adopció en 2021 del Manifest Mundial pels Serveis Públics i del Manifest per la Reconstrucció de l’Organització Social de la Cura.

El nostre futur és públic

Ens comprometem a continuar construint un moviment interseccional per un futur que sigui públic. Un futur en el qual els nostres drets estiguin garantits, no en funció de la nostra capacitat de pagament o de si un sistema produeix guanys, sinó de si ens permet assegurar la dignitat de totes les persones i conviure en condicions de pau i igualtat: si permet el nostre bon viure.

Un futur públic és aquell en el qual ni les dones, ni els pobles Indígenes, ni les persones amb discapacitat, ni la classe treballadora, ni els immigrants, ni les minories racials, ètniques o sexuals suporten una càrrega injusta i desigual en les nostres societats. És un futur en el qual es trenca amb el prolongat llegat del colonialisme mitjançant reparacions significatives, la cancel·lació del deute i una revisió completa del nostre sistema econòmic mundial, incloent-hi la reducció en l’ús de recursos materials i d’energia als països rics.

La qüestió de qui pertanyen els nostres recursos i els nostres serveis és fonamental. Un futur públic significa garantir que tot l’essencial per a una vida digna estigui fora del control privat i sota formes decoloniales de control col·lectiu, transparent i democràtic. En alguns contextos, això significa intervencions locals, regionals i/o nacionals decisives per part de l’Estat. En altres contextos, això significa enfortir les organitzacions populars, inclosos els sindicats, i ampliar els espais d’autogovern, els béns comuns i el control col·lectiu i comunitari dels recursos. Valorem les associacions públic-públiques o públic-comunitàries o populars, però ens oposem a les associacions públic-privades que només serveixen per a extreure recursos del públic per a interessos privats.

Un futur que sigui públic també significa crear les condicions per a permetre sistemes de producció alternatius, inclosa la priorització de l’agroecologia com a component essencial de la sobirania alimentària. Per a això necessitem recuperar el control dels processos de presa de decisions i de les institucions enfront de les actuals formes de captura corporativa de manera que puguem decidir per a què, per a qui i com proporcionem, gestionem i posseïm col·lectivament els recursos i els serveis públics.

Un futur públic no serà possible sense emprendre una audaç acció nacional col·lectiva a favor de reformes fiscals i econòmiques progressistes i ambicioses, transformadores de les relacions desiguals de gènere, que ampliïn massivament el finançament dels serveis públics universals. Aquestes reformes han de complementar-se amb canvis de fons en l’arquitectura de les finances públiques internacionals, així com en la governança fiscal, comercial i del deute. Hem d’aprofitar l’impuls generat pels recents èxits dels països africans i d’altres països del Sud Global cap a la creació d’un marc intergovernamental de l’ONU sobre fiscalitat i la IV Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament.

Democratitzar la governança econòmica cap a processos veritablement multilaterals és fonamental per a acabar amb el poder de les organitzacions neoliberals dominants i reorientar les institucions financeres nacionals i internacionals, per fora dels patrons racials, patriarcals i colonials del capitalisme, cap a la justícia socioeconòmica, la sostenibilitat ecològica, els drets humans i els serveis públics. És igualment essencial exigir el pagament del deute climàtic i ecològic del Nord Global; dur a terme una reducció accelerada de l’ús excessiu d’energia i recursos materials per part de les economies riques; responsabilitzar als grans contaminadors pel llegat històric de les seves infraccions; accelerar l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils; i prioritzar canvis profunds del sistema financer internacional.

Un Futur que sigui Públic reconeix la urgent necessitat de la solidaritat internacional i de solucions sistèmiques globals però diferenciades contextualment. És un element essencial d’una transició justa, feminista i decolonial, que situa a les persones usuàries i treballadores dels serveis públics en el centre, i ens permeti reconstruir un pacte social sostenible per al segle XXI.

Passarem a l’acció

Unirem forces entre sectors, regions i moviments per a formular i dur a terme estratègies comunes i noves aliances cap a propostes conjuntes per a una transició justa, feminista i decolonial enfront de la crisi climàtica i mediambiental. Treballarem per a transformar els nostres sistemes, valorant els drets humans i la sostenibilitat ecològica per sobre del creixement del PIB i una definició estreta dels beneficis econòmics.

Ens comprometem a treballar en solidaritat amb els grups de base de tot el món, inclosos els pobles Indígenes, les persones joves, les persones majors i les persones amb discapacitat entorn de les següents accions:

  • Treballarem de manera transversal i solidària entre sectors i moviments, construint les nostres anàlisis de manera col·lectiva i donant suport al treball i les reivindicacions d’altres sectors, conjuminant forces entorn de lluites col·lectives emblemàtiques.
  • Convocarem reunions entre els nostres sectors, compartirem bones pràctiques i desenvoluparem programes i reivindicacions col·lectives.
  • Informarem dins de les nostres organitzacions, xarxes i sectors sobre aquestes discussions, i continuarem reforçant i ampliant el compromís dels nostres respectius sectors com a pilars del moviment més ampli.
  • Treballarem junts i juntes per a reforçar els marcs institucionals i jurídics de drets humans per a la protecció dels serveis públics. Ens comprometem a mantenir un procés d’autoreflexió, transformació i acció organitzativa i interseccional.
  • Treballarem per a establir un espai col·lectiu virtual en el lloc web del nostre Futur és Públic per a compartir experiències i tàctiques polítiques.
  • Continuarem articulant demandes enfront dels responsables de les polítiques i les inversions en matèria de serveis públics, les quals podrien adoptar la forma de pactes pels serveis públics per part de municipis, regions i governs nacionals.
  • Col·laborarem amb les autoritats locals, nacionals i internacionals per a donar suport a models de governança alternatius i més justos.
  • Consultarem sobre la forma, l’abast i l’enfocament que podria adoptar una Comissió Independent de Serveis Públics i treballarem junts per a construir-la.
  • Organitzarem periòdicament espais de trobada per a enfortir als grups i moviments que treballen pel nostre futur públic i estudiarem la possibilitat de celebrar una altra conferència mundial en els pròxims tres anys.

Uneix-te a la nostra crida en favor de l’accés universal a uns serveis públics de qualitat, equitatius i transformadors de les relacions desiguals de gènere com a base d’una societat justa i equitativa. Firma la declaració aquí.

 

Amb el suport de:

Contingut relacionat

Obrim inscripcions per al Volt II: un repte als grans projectes energètics

emma

Primera Trobada de Dones sobre Gènere i Energia

emma

Empresas y derechos humanos: la hipocresía europea

emma