La nova Llei d’Acció Exterior, es mou en una visió vella i obsoleta de l’Acció Exterior (tal i com fan la majoria d’estats i administracions). Restringeix l'”Acció Exterior” a polítiques de representació exterior (principalment en forma de diplomàcia, una mena de “Diplomàcia de Club Super3” dirigida per una mena de burocràcia elitista), suport als casals catalans i un enpetitit ajut oficial català (cooperació).
Però abandona qualsevol intent de regular, fins i tot d’esmentar, tota l’acció exterior que es produeix com a col.lateralitats exteriors de mesures domèstiques com ara polítiques de consum, polítiques energètiques, polítiques agroramaderes, etc. , l’incidència en el món de les quals és bastant superior que les primeres, i que l’efecte agregat internacional de les quals està al darrere de grans problemàtiques globals com la centrifugació de la població mundial, l’escalfament climàtic o la pèrdua accelerada de biodiversitat.
En alguns països com Suècia estan introduint criteris de responsabilitat exterior en lleis i altres mesures domèstiques. En aquest cas estan analitzant el que n’anomenen els Planetary Boundaries per a convertir-ho en política pública. Cosa que s’intenta ordrenar per mitjà de la legislació referent a l’acció exterior. O criteris de coherència de polítiques per al desenvolupament (cosmopolita).
La intervenció i la resposta a les intervencions de les diputat/des. La intervenció està basada en l’eix socio-ambiental de l’Acord Nacional d’Acció Exterior.