El turisme o la vida. Treball i precarietat a la ciutat neoliberal


Descarregar arxiu   

El turisme és venut a l’opinió pública com a una indústria netament positiva, generadora d’ocupació, creixement i oportunitats. Però hi ha una cara B d’aquesta fotografia ideal, sovint molt invisibilitzada, que és una precarietat laboral especialment acusada a la que estan sotmeses les persones treballadores d’aquesta indústria. 

Informe ODG, per Max Carbonell Ballestero.

Aquest informe posa el focus en aquesta situació i pretén, a més de visibilitzar les conseqüències insostenibles d’aquesta precarietat estructural, aprofundir en conèixer quin és el seu origen o causa, quins són els mecanismes amb els que opera i s’imposa, a més de presentar algunes de les alternatives o propostes que els moviments socials i les persones treballadores organitzades estan posant sobre la taula.

Per fer-ho, l’informe comença amb una anàlisi breu del context econòmic neoliberal -actual i històric- i la seva relació amb la força de treball, i ho fa a escala global, doncs parlem de lògiques capitalistes que s’estenen i s’infiltren per tot el món, però posant especial atenció a com el projecte neoliberal s’ha articulat a l’Estat espanyol i a la ciutat de Barcelona, on el turisme ha tingut un pes central

Així, a la part central de l’informe s’aborda el model productiu de l’Estat, on el sector serveis -i entre ells el turisme- és el predominant. Recollim dades quantitatives i qualitatives d’altres estudis per traçar un relat que expliqui com aquesta articulació del model turístic dominant només és possible a costa d’una precarització creixent de les persones treballadores. En informes anteriors de l’ODG ja vàrem explicar com la mercantilització del sòl i la devaluació interna van ser dues de les estratègies principals per sortir de l’anterior crisi. 

Aquí ens centrem en aquesta última i expliquem a quines lògiques d’especulació i explotació responen mesures com la Reforma Laboral, que han fet augmentar sensiblement la precarietat de moltes treballadores i exclouen a moltes persones del mercat laboral. I posem especial atenció a com tot això es desplega de diferents maneres i de forma més acusada entorn a eixos com el gènere, la raça o origen i/o l’edat; doncs les dones, les persones d’origen migrant o racialitzades, i les persones joves, constitueixen l’àmplia majoria de la força de treball en el sector turístic.

L’informe aprofundeix al mateix temps en un tema central i de cada cop més actualitat, també en el turisme, com és el de la sostenibilitat. Es fa una aproximació crítica al concepte de “sostenibilitat” i a com s’està desplegant a nivell de la gestió que estan fent sota aquest paraigües les administracions, sobretot en relació amb el treball digne o decent. Massa sovint sotmeses a interessos privats amb molt de pes, a través, per exemple, de col·laboracions públic-privades com Turisme de Barcelona, en el turisme veiem de forma evident com els interessos de la patronal turística s’imposen gairebé sempre als drets de les persones treballadores. 

Finalment, l’informe, recull algunes de les propostes e idees amb que treballen moviments socials, sindicats i persones treballadores (auto)organitzades, activistes i acadèmics crítics, per tal de transformar un model que fa la vida insostenible, al punt de tenir, avui dia, milions de treballadores pobres i sota condicions laborals que són perjudicials per la salut. Tot i això, i més enllà d’algunes de les recomanacions que es fan orientades a la administració municipal, l’informe posa de relleu la condició estructural d’aquesta precarietat i com està lligada a dinàmiques global sota la fase neoliberal que vivim actualment. El problema adopta especificitats i particularitats concretes pel lloc on ens trobem i el sector del que parlem, però és transversal a la classe treballadora i és aquí on també es vol posar l’èmfasi. En la necessitat de teixir aliances de classe i recuperar parcel·les de poder i sobirania que permetin recuperar terreny en la batalla entre capital i treball. 

Consulta el nostre mapa d’actors al sector turístic: “Qui és qui a la Barcelona turistificada?”
en base al treball de recerca i enxarxament fet des de l’ODG, al voltant del turisme.

 

Amb el suport de:

 

 

 

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Les col·laboracions público-privades (CPPs) com a eines de privatització

emma

External Responsibility on global biodiversity loss. The case of Catalonia.

Maadix

Projectes Gasístics d’Interès Comú

MartaPerez