Article de valoració de la COP28, per Bruna Cañada i Clàudia Custodio, investigadores de l’ODG
La COP28 (28a conferència de les parts), també coneguda com la cimera pel clima, ha estat molt controvertida: el país amfitrió escollit va ser els Emirats Àrabs Units (EAU), un país que té una economia en gran part basada en l’extracció de combustibles fòssils i on es vulneren drets humans de manera sistemàtica. Cada any un país diferent acull la COP, i es tria de manera rotativa entre regions de les Nacions Unides. El 2023, tocava a la regió d’Àsia-Pacífic, i el país de consens va ser EAU.
El país amfitrió va proposar la presidència de Sultan Ahmed Al Jaber per a aquesta COP28, el director executiu de l’empresa petroliera nacional ADNOC. Això va generar molta preocupació entre activistes i societat civil, ja que la figura de la presidència té un rol clau en les negociacions. La tria d’una persona directament vinculada a la indústria fòssil com a president deixava clara la voluntat de seguir fent cas omís a la ciència, que fa anys que alerta que cal deixar els combustibles fòssils sota terra per garantir la continuïtat de la vida al planeta.
A més, les COP fa anys que han perdut legitimitat per la falta d’ambició en els compromisos i de mecanismes vinculants que n’assegurin el compliment en els últims anys. Per tot plegat, grups i col·lectius activistes d’arreu del món es van unir en una crida que demanava el boicot a la cimera i proposava trobar-se a Colòmbia durant les mateixes dates per organitzar la presa d’acció climàtica real per mobilitzar-se.
En aquest context, la COP28 va ocupar força espai mediàtic a principis de desembre. El 2023, la cimera tenia, entre d’altres, l’objectiu d’acabar el text del primer Balanç Global3 de l’Acord de París. Aquest document recull les valoracions sobre si s’han assolit els compromisos climàtics i com s’ha fet des del 2015 i estableix el full de ruta sobre els passos a seguir per assolir-los en els pròxims cinc anys.
Data: Març 2024