Mapa | El Sud d’Europa, la porta del gas


Descarregar arxiu   

El nou mapa de les infraestructures gasistes promogudes per les empreses Snam y Enagás, amb el recolzament dels governs espanyol i italià i amb finançament europeu. Una anàlisi Recommon i ODG.

Deu projectes per a continuar depenent dels combustibles fòssils

5 regasificadores  i 5 gasoductes entre la Península Ibèrica i Itàlia estan entre els plans per a transportar gas fòssil a la Unió Europea. En un moment crucial per abordar l’emergència climàtica, la resposta de les institucions continua sent dependre dels combustibles fòssils.

El gasoducte Livorno- Barcelona consisteix en una connexió entre el port de Livorno amb una terminal de gas natural liquat (GNL) a Barcelona. Ho anuncien com una possible ruta perquè el GNL importat inicialment a a l’Estat espanyol arribi al mercat europeu en general. La terminal de Barcelona es la que te major capacitat d’importació a nivell europeua, amb més de 17.000 milions de metres cúbics de gas fòssil (17 bcm pel seu acrònim en anglès).

També es proposa un gasoducte “virtual”, que utilitzaria una Unitat Flotant d’Emmagatzematge i Regasificació (FSRU) -un gran vaixell que emmagatzema el GNL abans de traslladar-lo a terra ferma- ja ancorada als afores de Livorno. Les empreses espanyola i italiana responsables de les infraestructures de gas fòssil (Enagas a l’Estat espanyol i Snam a Itàlia) han signat un memoràndum d’entesa sobre el gasoducte, i s’estan realitzant estudis de viabilitat.

Aquest no és ni molt menys l’únic projecte de gas fòssil proposat com a resposta a la crisi energètica europea. També està previst construir FSRU similars a Itàlia. Snam ha comprat una FSRU per a ancorar-la en Piombino capaç d’emmagatzemar 5.000 milions de metres cúbics de GNL i s’està adquirint un vaixell similar per a Ravenna, a la costa adriàtica.

La proposta de construir un gasoducte entre l’Estat espanyol i Itàlia és també, en part, un intent de pressionar a França perquè recolzi el gasoducte MidCat, una tercera interconnexió entre les xarxes de gas fòssil de França i l’Estat espanyol que estava paralitzada. El gasoducte es va proposar per primera vegada fa més d’una dècada, i ja s’ha construït un tram de 90 km a Catalunya.

Com es finançaran aquests projectes?

Aquesta nova aposta es pretén sostenir a través del plan Repower EU de la Unió Europea. En teoria, el pla pretén que Europa passi a utilitzar fonts d’energia més fiables i acabi amb la seva dependència de les importacions de combustibles fòssils russos després de la seva hostil invasió d’Ucraïna.

El REPowerEU ho fa deixant de costat altres polítiques de la UE, com el Europen Green Deal o el pla “Fitfor 55” per a la transició a una economia més ecològica. Desvia el finançament del fons de recuperació de la pandèmia NextGenerationEU per a donar suport a l’acceleració en la implementació de projectes de gas fòssil, com el gasoducte que connecta Livorno i Barcelona. Els objectius s’han mogut: el que abans eren plans per a ecologizar el sistema energètic d’Europa han passat a ser principalment per a assegurar-lo a un cost cada vegada major per al medi ambient.

A més dels 245.000 milions d’euros promesos, procedents del “Green Deal” europeu, del paquet “Fitfor 55” i de NextGenerationEU, el REPowerEU proposa perillosament utilitzar gairebé 40.000 milions d’euros d’altres fluxos de finançament públic i mesures existents a nivell de la UE. Tots aquests instruments podrien mobilitzar-se per a finançar noves energies renovables que redueixin la dependència de Rússia, o les nocives infraestructures de combustibles fòssils que acceleren la crisi climàtica.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Anticooperació. Interferències Globals Nord-Sud.

Maadix

Col·laboracions o Concessions Públic-Privades: el cas de les Infraestructures

emma

Darrere l’hidrogen finançat pels Next Generation EU

MartaPerez