L’emergència climàtica i la dependència energètica dels combustibles fòssils evidencien la necessitat urgent d’avançar cap a models menys contaminants. Des dels governs s’implementen transicions energètiques basades en la implementació de megaprojectes renovables, la promoció de l’hidrogen com a vector energètic i l’extractivisme de minerals crítics. S’estan reproduint els patrons del colonialisme i del capitalisme verd?
Transició energètica justa


Per aprofundir
Canvia la tecnologia, però no el model
No es proposen canvis estructurals que avaluïn quins són els usos energètics necessaris i que, des del Decreixement, prioritzin com i on es produeix l’energia imprescindible pel sosteniment de la vida. Es basen en una substitució de la tecnologia (dels combustibles fòssils a les energies renovables) sota els preceptes del “capitalisme verd”, i perpetuen l’extractivisme i el colonialisme.
Les mateixes empreses de sempre
El model de transició proposat beneficia a les empreses de l’oligopoli energètic, ja que monopolitzen la capacitat tècnica per desenvolupar les energies renovables a través de megaprojectes. Aquestes instal·lacions gegantines espolien recursos en els territoris on s’instal·len (accés a la terra, aigua, etc.), i generen zones de sacrifici, especialment en zones rurals que no tindran accés a l’energia que s’hi produeixi.
Renovables sí, però no així
Cal una planificació en diàleg amb la gent del territori on s’implementen projectes d’energies renovables, per garantir que s’adeqüen a les necessitats locals, i limitar els impactes negatius sobre el teixit productiu i social. També és imprescindible trencar amb el neocolonialisme que espolia els recursos del Sud Global per alimentar una transició energètica que només beneficia al Nord Global.