Ecologistes i alguns científics crítics denuncien que l’hidrogen no pot ser una alternativa al petroli perquè té un alt cost de producció i distribució
Els combustibles fòssils tenen els dies comptats. L’esgotament imminent de les reserves de petroli és la crònica d’una mort anunciada. El 2014 va començar la desinversió, després d’un ball de preus del barril de cru, que el va portar del màxim històric a mínims mai vistos des del 1975. Centenars d’empreses van decidir retirar les seves accions dels projectes petroliers. “Invertir en cru és il·lògic. Les reserves s’esgotaran en dos anys”, va dir el president de Repsol, Antoni Bufrau, el 2018. El pronòstic va ser massa pessimista, però no desencaminat: s’espera que els cotxes de combustió siguin història el 2050, any que la Unió Europea va marcar com a data límit perquè el 80% de l’energia provingui de fonts renovables.
“Europa té perfectament identificat el problema. Sap que s’acosta una davallada important en la producció de petroli en els pròxims quatre anys i hi ha de trobar desesperadament una alternativa”, assegura el doctor en Física i investigador del CSIC Antonio Turiel. El nom d’aquesta alternativa és l’hidrogen i s’ha convertit en la nineta dels ulls d’Europa. Els seus governs i les grans empreses volen invertir milions, a través del fons Next Generation EU, en la “descarbonització” de l’economia. Així, companyies capdavanteres d’un dels sectors més contaminants del món volen fer la seva “transició verda” i aposten per la creació de plantes d’hidrogen. Però és aquesta proposta realment sostenible i viable?
L’hidrogen, l’element més abundant del planeta
L’hidrogen és, des de fa alguns anys, un element molt valorat especialment per sectors que necessiten molta energia per funcionar, com el de la mobilitat i el transport de mercaderies, que veuen en la producció d’hidrogen una solució per als seus mercats. Una pila d’hidrogen, per exemple, té unes 100 vegades més potència que una d’elèctrica, motiu pel qual es planteja com el futur per a camions, vaixells o avions, que han de fer grans trajectes sense possibilitat de proveir-se de combustible.
Però, tot i ser la substància química més abundant del planeta, l’hidrogen no es troba sol a la natura: sempre es troba mesclat amb altres elements formant recursos com aigua, gas o petroli i, per tant, per separar-lo i usar-lo, s’hi han d’aplicar diferents processos. Per si mateix, doncs, no és una font d’energia: “S’han de fer servir altres fonts d’energia per obtenir-lo i, cada cop que es fa aquesta transformació, una part de la potència es perd en forma de calor”, explica Turiel, fent referència a la segona llei de la termodinàmica. Avui en dia, el 99% de l’hidrogen encara s’extreu del gas (hidrogen blau) o del petroli (hidrogen gris), segons dades de la consultoria energètica Wood Mackenzie, i ambdós deixen anar emissions de CO₂.
L’alternativa seria l’anomenat hidrogen verd, que s’obté exclusivament d’energies renovables. Si aquesta pot ser una opció, per què no se’n fabrica més? “Si no hi ha més hidrogen verd, és perquè és més car“, diu Marcos Rupérez, enginyer industrial especialitzat en tecnologies d’hidrogen. “Ara el New Green Deal de la Unió Europea hi inverteix, per abaixar-ne el preu”, hi afegeix. De fet, una de les maneres més habituals d’obtenir hidrogen verd és a través de l’aigua, un recurs molt preuat que precisament va començar a cotitzar a la borsa al desembre passat. (…)
Autora: Sandra Vicente
Publicat: 6 de maig
Foto: Crític
Enllaç: https://www.elcritic.cat/reportatges/hidrogen-verd-es-realment-sostenible-el-combustible-del-futur-90996