La política energètica europea al servei de la guerra | La Directa


El pla REPowerEU té com a objectiu principal reduir la dependència de combustibles fòssils de Rússia i representa una declaració d’acció ben clara que transforma la transició energètica en una transició per la seguretat energètica

L’acció militar és només una de les dimensions de la guerra. Ara mateix, un dels camps de batalla del conflicte bèl·lic a Ucraïna, és l’energia. Era d’esperar. La retòrica oficial europea explica que la dependència energètica li confereix massa poder a Vladímir Putin. Per tant, calen respostes contundents que obrin finestres d’excepcionalitat prou àmplies. D’aquesta manera es poden reconsiderar polítiques socials, econòmiques i climàtiques; i posar-ho tot al servei de la guerra. Diguem, doncs, que el REPowerEU és precisament això.

El REPowerEU és un pla que té com a objectiu principal reduir la dependència de combustibles fòssils de Rússia. Per què?, perquè Rússia és el màxim exportador de gas, petroli i carbó a la Unió Europea. El 2021, un 40% del consum europeu de gas venia de Rússia, un 27% del petroli i un 46% del carbó.

Rere la justificació formal, el REPowerEU ressitua i posa en pausa polítiques centrals a la Unió Europea, com el European Green Deal o el Fitfor55, i captura finançament dels fons europeus de recuperació de la pandèmia Next Generation EU. Per aconseguir-ho, construeix el seu relat reduint-ho tot a una causa i una conseqüència. La causa ens diu que ara patim una doble emergència: la climàtica i la dependència de combustible fòssils russos. Com a conseqüència, la trajectòria de la transició energètica i climàtica quedarà afectada. El document fa una menció constant a les polítiques climàtiques, però també és prou clar. Afirma que per trencar les dependències de Rússia i assegurar el subministrament caldran inversions en infraestructures de gas i petroli; i les capacitats de carbó, nuclear i gas nacional es podrien utilitzar més enllà del previst.

El relat del REPowerEU és doncs una declaració d’acció ben clara que transforma la transició energètica en una transició per la seguretat energètica i, malauradament, el rang de les polítiques securitàries té l’habilitat de subordinar-ho tot. De fet, el pla és una pròpia autoesmena a la política europea de liderar el context internacional amb una aposta decidida per les tesis del capitalisme verd. A més de parlar obertament d’inversions fòssils i utilització del carbó, ha aconseguit que els fons europeus, aquells que prometien inversions verdes, estiguin al seu servei. Cada estat membre ha de presentar un nou capítol dels fons adreçats als seus objectius. Les fonts oficials afirmen que hi ha disponibles 245.000 milions d’euros. El REPowerEU també es podrà alimentar dels fons de cohesió, fons de la política agrària comuna (PAC), mesures fiscals nacionals, inversions privades, Banc Europeu d’Inversions i del Fons Connectant Europa que finança principalment infraestructures d’interconnexió elèctrica i de gas. El MidCat era una d’aquestes infraestructures candidates.

[Seguir llegint]

Contingut relacionat

Crític / Cinc perills del Pacte verd europeu com a estratègia de recuperació econòmica

emma

Nicola Scherer / Ràdio Barberà / Descripción de Fons europeus: Entrevista

emma

Nicola Scherer / La Marea / Next Generation EU: unos fondos billonarios históricos con luces y sombras

emma