Caso Castor / Florentino Pérez és inmune fins i tot a les sentències del Tribunal Constitucional


Descarregar arxiu   

Els peatges del gas de 2018 inclouen el pagament de la indemnització del Castor, malgrat la sentència del TC del passat 21 de desembre.

Avui, 27 de desembre de 2017 s’ha publicat al BOE la “Orden ETU/1283/2017, de 22 de diciembre, por la que se establecen los peajes y cánones asociados al acceso de terceros a las instalaciones gasistas y la retribución de las actividades reguladas para el año 2018”: http://www.boe.es/boe/dias/2017/12/27/pdfs/BOE-A-2017-15522.pdf.

Aquests peatges inclouen, un any més, el cobrament a càrrec del sistema gasista de 80 milions d’euros corresponents a la indemnització que es va avançar a ESCAL UGS el novembre de 2014 per haver renunciat a la concessió del Projecte Castor, a més de 15 milions d’euros per al manteniment de la planta hibernada per part d’ENAGAS. De nou, gairebé 100 milions d’euros destinats al pagament d’un projecte-estafa que mai ha entrat en funcionament  i que va ocasionar més de 1000 sismes a la zona.

De manera similar a l’aprovació dels peatges del 2016 i el 2017 (els primers que van incloure imports associats amb la indemnització del Projecte Castor) aquesta ordre s’ha aprovat i publicat darrere el sigil i la inactivitat de les dates nadalenques. En aquesta ocasió, a més, s’ha fet un dia més tard que el Tribunal Constitucional dictés sentència sobre els recursos d’inconstitucionalitat que la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, i 50 diputats del PSOE al Congrés (la majoria del PSC) havien presentat en contra del “Real Decreto-ley 13/2014, de 3 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes en relación con el sistema gasista y la titularidad de centrales nucleares“. El TC ha estimat parcialment els recursos i ha resolt suspendre els articles 2.2, 4, 5 i 6 del RDL, que versen sobre el reconeixement de les inversions i costos a ESCAL UGS, els drets de cobrament amb càrrec al sistema gasista i el pagament dels costos a ENAGÁS TRANSPORTE, S.A.U.

Amb el mecanisme per determinar el cobrament amb càrrec al sistema gasista suspès, és absolutament inaudit i inadmissible que s’hagin inclòs de nou aquests imports dins els peatges de l’any entrant. Caldria, com a mínim, haver paralitzat els imports relacionats amb el RDL 13/2014, a l’espera de determinar les implicacions de la sentència i els terminis i mecanismes per a la seva aplicació. No obstant, una vegada més sembla que Florentino Pérez és immune a qualsevol prova o evidència de negligència o de connivència amb el poder polític.

De fet, la sentència del TC posa llum sobre la inexplicable celeritat en el pagament de la indemnització: “Menos, si cabe, se justifica la necesidad de que la compensación reconocida en aquel precepto legal haya de ser abonada “en un solo pago […] en el plazo de 35 días hábiles desde la entrada en vigor de este real decreto-ley””. Des de l’Observatori del Deute en la Globalització ja s’havia denunciat en diverses ocasions que la participació financera del Banc Europeu d’Inversions (BEI) en el Projecte Castor tenia un impacte directe en determinar què (i qui) guiaria a partir de llavors les decisions sobre la infraestructura en qüestió: ja mai més les necessitats de la ciutadania (si és que mai s’havien tingut en compte) sinó les necessitats dels inversors. Precisament el novembre de 2014 vencia un dels pagaments als bonistes, i abans que el RDL fos aprovat (i mentre la compensació no va ser blindada) els bons es van desplomar fins a una qualificació de bons escombraria per la incertesa dels escenaris. L’aprovació del RDL va fer respirar tranquils a ACS i al BEI. No és cap secret que, sense la compensació ACS hagués tingut veritables problemes per a assumir el pagament als bonistes.

Malgrat la decisió del TC arriba 3 anys després de la indemnització a ESCAL UGS, dóna la raó als dubtes raonables de l’opinió pública i visibilitza que la decisió que va prendre el govern després de la renúncia d’ACS l’estiu de 2014 va ser, a més d’injusta, inadequada. En el veredicte del Judici Popular contra el Projecte Castor (http://www.odg.cat/ca/veredicte-judici-castor ) celebrat a Barcelona el passat 17 de juny de 2017, es considera com a “no conforme a dret la decisió adoptada pel Govern de l’Estat de compensar el concessionari de la Plataforma Castor per la renúncia a la concessió, amb el valor net comptable de les instal·lacions. […] Aquest text normatiu fou tramitat de manera contrària a l’ordenament constitucional, per la via de Real Decret Llei i no com a projecte de llei, generant efectes immediats amb l’objectiu d’obstaculitzar el seu control judicial; igualment, es tracta d’una norma amb rang legal aprovada pel Govern, és a dir, sense inicial debat polític (ni públic) i que posteriorment, en el tràmit de convalidació parlamentària,  impedeix la presentació d’esmenes.”

Des de l’Observatori del Deute en la Globalització i el Grup Promotor del Judici Popular al Projecte Castor s’exigeix que l’aprovació d’aquests peatges sigui anul·lada en concordança amb l’anul·lació dels articles 2.2., 4, 5 i 6 anul·lats del RDL 13/2014 i que el govern aclareixi immediatament quin serà el calendari i les eines emprades per a executar aquesta sentència. Cal iniciar amb urgència un procés d’auditoria de tots els tràmits que s’han dut a terme al voltant d’aquesta infraestructura, incloent-hi el de la seva indemnització, i exigir des de la ciutadania el no pagament d’aquest deute, més encara quan el mecanisme que ho va permetre està actualment anul·lat.

No més Castors.
No pagarem el seu deute!

Observatori del Deute en la Globalització · ODG
@twitt_odg · www.odg.cat

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

El Periódico | ¿Està justificada la gran esperança de l’hidrogen?

MartaPerez

Deu demandes socials per a després de la crisi de la Covid-19

emma

Nota de premsa: llibre “Pactes Verds en temps de Pandèmies. El futur es disputa ara”

emma