Nació Digital | Una cimera del clima amb molts grisos

L’acord de mínims per “deixar enrere” els combustibles fòssils s’ha reproduït en bona part dels punts claus de la COP28, destaquen experts com Leo Bejarano, Gisela Torrents, Núria Torres Gunfaus, Bruna Cañada i Clàudia Custodio

Èxit o fracàs? És la pregunta dicotòmica impossible que tothom es fa sobre el resultat de la COP28 de Dubai. Si una cosa està clara és que no ha estat un èxit, en un context on la crisi climàtica s’ha accelerat com mai i que requeriria una resposta contundent que hagués convertit la cimera del clima en un punt d’inflexió.

Ara bé, també cal reconèixer els avenços dels acords assolits en un context poc propici: presidit pel CEO de la petroliera estatal d’Abu Dhabi -i amb un paper omnipresent al llarg de la cimera- així com per la pressió sense precedents dels països productors -amb una carta sense precedents de l’OPEP– o dels lobbistes de les empreses fòssils, que s’han multiplicat per quatre respecte a l’any passat.

L’acord de mínims per “deixar enrere” els combustibles fòssils -malgrat que dos terços dels estats reclamaven “eliminar-los”- s’ha situat a l’escala de grisos, no només per ser un punt de compromís sinó perquè la lletra petita amaga moltes ombres (i també alguns llums). Uns grisos que s’han reproduït en altres aspectes dels punts claus com el nou fons de pèrdues i danys així com en finançament o en l’objectiu global d’adaptació.

N’hem parlat amb cinc persones que acaben d’arribar des de Dubai: Leo Bejarano, cap de l’Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya, Marta Torres Gunfaus, investigadora del think tank IDDRI (Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals), Gisela Torrents, tècnica en justícia climàtica de l’Observatori DESCA així com Bruna Cañada i Clàudia Custodio, investigadores de l’Observatori del Deute en la Globalització.