“L’austeritat és una decisió política”, assegura Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Per pagar el deute podem recaptar més diners a través d’impostos, per exemple, sense abaixar despeses públiques, i inclús podríem imaginar no pagar un deute i alliberar així recursos”. Actualment, som ostatges del mercat financer global.
Això succeeix en el marc d’un model econòmic que, segons les expertes entrevistades en aquest reportatge, perpetua una lògica colonial entre països enriquits o desenvolupats i països empobrits o en vies de desenvolupament però també entre centre i perifèria dins de cada país, amb un clar impacte diferenciat en les poblacions racialitzades, les dones i les classes socials amb menys recursos. Per Fresnillo, la financerització és la característica estrella del model econòmic i polític vigent. “Si fins ara tot era susceptible de ser mercantilitzat (és a dir, venut o comprat), també l’educació o la salut, ara hem d’entendre que tot és susceptible de ser convertit en una inversió, en un actiu”, explica aquesta experta en finances al desenvolupament, economia feminista i endeutament.
Si abans les classes empobrides o treballadores depenien del que decidissin les elits dels seus territoris, “ara tenim fons d’inversió, un concepte molt eteri, que son instruments d’inversió col·lectiva formats per un gran nombre d’inversors individuals. Funcionen segons l’únic criteri del rendiment econòmic, i els és igual si el servei és de bona qualitat, vulnera drets humans o contamina. Si és rendible, hi inverteixen”, assegura Fresnillo. Per fer-nos una idea de la dimensió del fenomen, el fons d’inversió més gran del món és l’estatunidenc Blackrock que, segons la BBC, administra més diners que la suma del producte interior brut de tots els països del món menys els Estats Units i la Xina. Blackrock, com JPMorgan Chase o Goldman Sachs, per citar alguns dels fons amb més volum inversor –i protagonistes de la crisi financera de 2008–, inverteixen també en valors de deute públic emesos per governs. “Igual que s’especula en habitatge, s’especula amb deute públic”, explica Fresnillo. Segons el diari econòmic *Expansión*, Blackrock va invertir 20.000 milions d’euros en el deute públic espanyol l’any 2025.
Actualment, les normes globals sobre impostos corporatius són establertes principalment per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), conformada per 36 països amb ingressos elevats, la majoria del nord global. Segons Nicola Scherer, “molts països empobrits tenen un potencial limitat per recaptar impostos justos a causa de les normes fiscals injustes establertes per l’OCDE, les quals, durant més de seixanta anys, han mantingut un sistema que s’adapta bàsicament als interessos dels països més rics i de les grans empreses”. Aquí és on intervé la justícia fiscal, una eina que promulga la redistribució segons principis d’equitat i eficiència dels béns i recursos que es generen en l’economia global.