Les grans companyies del sector energètic proclamen aquest combustible com la panacea per revertir l’escalfament global. Organitzacions com Greenpeace, Ecologistes en Acció o l’Observatori del Deute en la Globalització alerten que és una “falsa solució” i que s’aparta d’un model basat en la producció renovable, el control participatiu dels recursos i el decreixement del consum.
’accelerat increment de les temperatures al conjunt del planeta, que ens acosta al llindar dels 1,5 graus per sobre de l’era preindustrial, ens obliga a transformar l’actual model de producció i consum d’energia. Si no modifiquem els nostres hàbits de transport i alimentació, si no repensem l’arquitectura de les nostres llars i llocs de treball, si no aturem una forma de consumir que aboca ingents quantitats de plàstics als oceans i de gasos contaminants a l’atmosfera, la Terra es continuarà escalfant. El conjunt de la societat se sent cada cop més angoixada i conscienciada per aquesta evidència; i tant la ciutadania com pels governs escolten qui posa potencials solucions sobre la taula.
L’exemple més paradigmàtic d’aquesta situació és l’aposta per l’anomenat hidrogen verd, un vector energètic que des de la indústria dels combustibles fòssils s’ha venut com una autèntica panacea per revertir el canvi climàtic. “L’energia alternativa que revolucionarà el futur”, assegura la petroliera Repsol en una sèrie de vídeos promocionals. Però cada cop són més les organitzacions en defensa del medi ambient i les veus expertes que alerten d’una “bombolla de l’hidrogen”. Greenpeace, Ecologistes en Acció o l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) són algunes de les veus que han exposat els límits, les falses solucions i els interessos ocults dels projectes d’hidrogen verd que actualment es desenvolupen a l’Estat espanyol gràcies a l’impuls de 1.600 milions d’euros dels fons Next Generation de la Unió Europea.
“Hem d’oblidar la idea que, en el futur, per on ens arriba el gas natural, ens arribarà un combustible com l’hidrogen”, s’alerta des de Greenpeace i la Fundació Renovables en el seu informe “Desmuntant l’hidrogen H2Med. Coartada per a una falsa transició energètica”. Nombroses expertes adverteixen que, per les seves característiques físiques i per raons de seguretat, el seu ús no serà possible a instal·lacions domèstiques. A més, l’aigua pura imprescindible per a la hidròlisi (el procés que ha de permetre separar les molècules d’hidrogen i oxigen, per després canalitzar o liquar l’hidrogen i alliberar l’oxigen a l’atmosfera) és un altre dels hàndicaps. Es calcula que es necessiten aproximadament entre seixanta i noranta litres d’aigua per a produir un quilo d’hidrogen i per cobrir altres necessitats derivades del procés industrial, com les refrigeracions. “S’està projectant la producció d’hidrogen verd a llocs amb elevat risc hídric, precisament perquè són zones amb moltes hores d’insolació, necessària per a la producció d’energia fotovoltaica destinada a la hidròlisi”, assenyala, en aquest sentit, Marina Gros Breto, coordinadora de l’Àrea d’energia i clima d’Ecologistes en Acció.
Gros Breto enumera més riscos associats al que anomena “un mercat especulatiu entorn de l’hidrogen”. Des d’Ecologistes en Acció s’estan presentant al·legacions a alguns dels projectes, consideren que “la gran majoria no tenen fonament ni sentit”. En molts casos es preveu la injecció d’hidrogen a la xarxa gasista barrejada amb metà, un modus operandi que en redueix l’eficiència i limita l’ús en l’àmbit industrial. L’activista mediambiental també assenyala que l’hidrogen emprat en la fabricació de fertilitzants és un error i creu que s’ha d’apostar per una “transformació del sistema alimentari basada en l’agricultura ecològica”.
Enagás, Endesa, Iberdrola i Repsol inflen el globus
La desconfiança més gran amb les bondats de les qui qüestionen aquest sistema de combustible prové del fet que empreses com Enagás, Endesa, Iberdrola o Repsol en siguin les promotores. “Els diners de la Unió Europea destinats a la transició energètica estan servint per mantenir el finançament de les companyies petrolieres. Davant les dificultats del mercat, aquestes transnacionals asseguren el seu rendiment amb diners públics, amb l’agreujant que no abandonen ni el gas ni el petroli”, manifesta Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i autor del llibre Bla, bla, bla. El mite del capitalisme ecològic (Raig Verd, 2023).
En la mateixa línia s’expressa Paco Del Pozo, responsable de la campanya contra els combustibles fòssils de Greenpeace. “La indústria petroliera i gasista prova de salvar les seves infraestructures de gasoductes i refineries, fent-les encaixar amb el model de producció i transport de l’hidrogen. Pretenen que la descarbonització es faci sota el seu control i no en una línia de descentralització i democratització de la producció i el consum”, assevera. Aquest activista reconeix que el full de ruta del govern espanyol, en la línia del mateix Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, assenyala que l’hidrogen verd ha de tenir un rol en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, però que les petrolieres, amb aquesta excusa, “ho multipliquen per cent, ho repliquen a la seva voluntat perquè és un model de negoci molt similar al del gas o del petroli”. Alhora, adverteix un major risc en la seguretat: “És un gas que pren sense flama, és tremendament volàtil i es perdria molt hidrogen en les xarxes capil·lars de les ciutats”. A més, Del Pozo desmenteix un dels mantres més recurrents sobre aquesta font energètica quan sentencia que “té un cert impacte climàtic, no comparable al del CO2, però quan es crema genera emissions”.
Josep Nualart, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), considera que estem començant la casa per la teulada. “No estan identificades les necessitats de consum d’hidrogen. El que proposa Enagás [avui gestora del sistema de transport de gas natural a l’Estat espanyol] és produir, distribuir i emmagatzemar, però no sabem qui i on es consumirà. El projecte de xarxa troncal de distribució i la canalització submarina que ha d’unir els ports de Barcelona i Marsella respon més als interessos econòmics de les energètiques que a les necessitats de consum”, alerta. L’ODG ha emprès un treball de camp a les instal·lacions de les petrolieres Petronor (a Biscaia) i Repsol (a Tarragona) per detectar-hi els impactes reals de l’arribada de l’hidrogen als grans centres industrials i alhora contactar amb els moviments ciutadans que s’hi oposen. Des de la plataforma Cel Net (de la vall del Francolí) temen que aquesta “revolució verda” comporti “una perpetuació del model de negoci de Repsol” i dels seus impactes a la població del Camp.
[Llegir el reportatge complet]
Periodista: Jesús Martínez
Imatge: Maria Conill i Victor Serri
Data: 5/02/2024