No parlar del preu de l’electricitat acaba tenint un preu que paguem entre totes. Ens cal definir un model just i amb un horitzó verd.
La recent pujada del preu de l’electricitat ha provocat una onada d’indignació. Vivim moments difícils. La pandèmia ha fet aflorar i accelerar una crisi econòmica que mai havia marxat del tot i que s’acarnissa amb els grups en situació de vulnerabilitat. En aquest context d’emergències sobreposades (sanitària, social, climàtica, de cures) encara es fan més visibles els mecanismes ben engreixats que permeten les transferències directes de les malmeses butxaques de la ciutadania als comptes milionaris de les grans empreses elèctriques. Doncs precisament això és el sector elèctric a l’Estat espanyol. Un seguit de despropòsits concatenats que faciliten el constant enriquiment de les elits elèctriques. El seu regnat pràcticament centenari va nèixer amb el règim nacional-catòlic, es va apuntalar amb l’arribada de capitalisme industrial i es va projectar internacionalment a través dels canals teixits per la globalització.
Si prenem com a referència aquest context, la intenció del present article no és fer l’enéssim exercici d’explicació tècnica del sector elèctric. Podeu trobar nombroses publicacions i documents audiovisuals que, amb major o menor encert, ho fan. Segurament aquest és el major error estratègic quan mirem d’incidir en el sector. Treure’n l’entrellat o desencriptar-lo és una tasca titànica que pot acabar amb la paciència de la més tenaç. El més important és incentivar el debat en termes de la seva importància i rellevància estratègica. Perquè no parlar d’energia té un preu.
Autor: Alfons Pérez.
Publicat a: Catarsi Magazin, 3 de febrer 2021.
Enllaç: https://catarsimagazin.cat/no-parlar-denergia-te-un-preu/