Presentem la sèrie de vídeos “la realitat de la transició verda” sobre el paper del finançament privat i alternatives per a una transició justa

Aquests vídeos són part de la serie “La realitat de la transició verda”, produïda per Quepo, en què analitzem amb perspectiva crítica el Pacte Verd Europeu, les polítiques de la transició “verda i digital» que hi ha al darrere i la manera de finançar-lo. Sembla que la recuperació econòmica europea i les polítiques de transició, finançades amb milers de milions de diner públic, no són tant justes, verdes o feministes com es presenten. Segueixen promovent un model de creixement basat en les col·laboracions publicoprivades, la digitalització de la vida i l’extractivisme, destruint territoris al Sud global. S’hauria de construir un enfocament alternatiu a partir de polítiques que es basin en la recuperació de la sobirania, la defensa dels drets col·lectius i el respecte dels límits biofísics del planeta.

Vídeo 1: El paper del finançament privat en la transició energètica

L’estratègia de la UE per fer front a la crisi climàtica i promoure una transicióenergèticaper abandonar els combustibles fòssils és el Pacte Verd Europeu. En aquest marc, la transició es veu com una oportunitat pel creixement econòmic, que descriuen com a “creixement verd“. Tot plegat s’aconseguiria desenvolupant latecnologia “verda” i una economia digital.

Tanmateix, això requereix molts diners: 1 bilió d’euros durant els propers 10 anys. Els nostres governs, però, no disposen d’aquests diners. Com pretenen doncs, aconseguir resoldre aquesta “bretxa financera”?

En aquest vídeo t’ho expliquem:

En conclusió, molts dels projectes que són crucials per a una transició realmentjusta són locals, comunitaris, a petita escala i no són rendibles econòmicament. Utilitzar diners públics per fer rendible el “creixement verd” no només és injust sinó també ineficient.

Vídeo 2: Alternatives per finançar una transició verda realment justa

Per tots aquests motius, els nostres governs haurien d’adoptar un enfocament diferent per finançar una transició veritablement verda i justa: canviar les nostres societats respectant els límits planetaris, tenint en compte les veus dels ciutadans i satisfent les necessitats humanes bàsiques de cada persona al món.

El primer pas és buscar fonts alternatives de finançamenten lloc d’inversions privades. Quines són aquestes alternatives? Te les expliquem en aquest segon vídeo:

En resum, finançar una transició real, justa i verda requereix obtenir diners per mitjà dels impostos als rics, cancel·larel deute en lloc de dependre d’inversors privats amb ànim de lucre i crear autèntics bancs públics que financen projectes realment transformadors.

 

Vídeo 3: Els impactes de la transició de la UE i l’extractivisme verd

En aquest tercer video parlem dels impactes de la transició energètica i el seu ús intensiu en minerals crítics que agreuja els processos d’extractivisme ja existents en els països rics en aquests materials, la major part, al Sud Global.

 

Vídeo 4: L’hidrogen, el gran protagonista

En aquest vídeo parlem del gran protagonista de la transició, l’hidrogen verd. Aquest vector energètic es proposa com a solució per descarbonitzar l’economia, però la seva producció a gran escala també genera impactes ambientals i socials als territoris. Veiem alguns dels impactes a un dels països que es proposa assumir gran part de la demanda mundial, Xile.

 

Vídeo 5: On són les cures i els feminismes en la transició?

En aquest video parlem sobre la importància de les cures i els feminismes en la transició “verda” i digital que planteja la UE i de les implicacions que tindrà per a les dones i persones del col·lectiu LGTB.

 

NOTA: Aquesta sèrie de videos forma part del projecte Citizens’ Observatory for Green Deal Financing, finançat per la Unió Europea. Tanmateix, les perspectives i opinions expressades són exclusives de l’ODG i no reflecteiexen necessariament les de la UE o de l’Agència Executiva Cultura i Educació d’Europa (EACEA). Ni la UE ni l’EACEA se’n responsabilitzen.