Des de l’ODG hem investigat l’opacitat i l’arbitrarietat en el repartiment dels fons públics destinats a la recuperació després de les inundacions que van arrasar l’Horta Sud de València. Sumat a la tràgica pèrdua de vides i a l’impacte incalculable, torna a imposar-se el capitalisme del desastre: preservar a les grans empreses per davant de les persones i del territori.
El 29 d’octubre del 2024, una barrancà va endur-se la vida de 229 veïnes de l’Horta Sud de València, i va canviar per sempre la de milers de persones. El risc que comportaria aquella gota freda feia dies que estava detectada per part de l’AEMET. La manca d’actuació per part de l’administració pública va agreujar aquest perill, fins al punt de deixar sense escapatòria a centenars de persones que feien la seva vida quotidiana, sense rebre l’alerta que hauria d’haver emès la Generalitat Valenciana. Els territoris amb població més empobrida van ser dels més afectats i impactats per les inundacions.
Què ha passat en aquest any d’ençà de la tragèdia? Qui ha pogut accedir als recursos econòmics destinats a la recuperació després de l’emergència? S’ha recuperat la normalitat als carrers d’Algemesí, Benetússer, Paiporta, Alfafar, Picanya, Massanassa, Catarroja…? Hem investigat els fons públics destinats a reparar els estralls de la DANA, i a reconstruir les poblacions engolides pel fang. El resultat d’aquesta investigació ha quedat plasmat en el reportatge Sota Focus de la Directa 593, elaborat per Ester Fayos i Eloi Latorre. Com recullen en l’article, mentre la devastació a les llars, comerços i espais públics dels barris més humils es manté, grans empreses i establiments han recuperat l’activitat amb el suport d’ajuts directes, avals i préstecs públics.
El govern de l’Estat espanyol va posar a disposició 16.600 milions d’euros, i la Generalitat Valenciana en va reservar 772.500 milions d’euros. Aquest pressupost de recuperació davant de l’emergència s’ha de repartir entre particulars, treballadores autònomes i empreses afectades. De la partida espanyola, fins al passat juliol el govern de Pedro Sánchez n’ha abonat gairebé 6.000 milions, el 37% del total. El govern de Carlos Mazón havia distribuït més de 283 milions d’euros fins a l’agost, un 36% de la partida. Per ara, però, qui ha rebut una injecció de diners directa, ràpida i gairebé sense condicions, han estat grans empreses per davant de la població local. Com constaten a la Directa, Juan Roig i Amancio Ortega es reparteixen el negoci de les donacions a afectats per la DANA.
Això passa perquè s’assumeix que la manera de vetllar pel benestar de la població és fent que la roda capitalista no s’aturi, que el creixement no s’estanqui. No es qüestiona que les grans empreses siguin rescatades, ni se’ls estableixen obligacions, com garantir llocs de treball o fomentar una reconstrucció adaptada al canvi climàtic, assenyala Júlia Martí, investigadora de l’ODG especialitzada en ecofeminismes i defensa dels béns comuns. Juntament amb Marta Pérez Fargas, coordinadora política de l’ODG, han rastrejat la seqüència de tots els encàrrecs d’obres i serveis per part de les administracions vinculats als impactes d’aquest episodi de fenomen climàtic extrem.
En particular, l’ODG hem parat atenció a l’opacitat dels contractes d’emergència, que es van activar immediatament després dels aiguats, però que no sempre s’han destinat a les necessitats bàsiques de sosteniment de la vida. Són serveis que es poden assignar només amb una trucada de telèfon, sense cap paper ni licitació, i l’empresa ja pot començar a treballar. A causa de la manca d’informació, sobretot per part de la Generalitat Valenciana, és molt difícil esbrinar les condicions de l’encàrrec i constatar si s’ha fet segons s’havia acordat. Per tant, és gairebé impossible fer una fiscalització tant de l’empresa contractada com de l’administració contractant.
De l’impacte de la DANA a la població ens en parla Rut Moyano, membre del Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció (CLER) de Benetússer, a l’episodi 30 del pòdcast Desenredades: ‘Inundació de fang i d’especulació’. La normalitat encara està lluny de retornar als carrers de l’Horta Sud. Primer, perquè han perdut centenars de veïnes, que ja no hi són i no tornaran. En el moment del desastre, recorda aquesta supervivent, “literalment, ens vam salvar la vida els veïns i les veïnes. Va ser la comunitat la que va tindre la capacitat de la resposta immediata. Però és que en el pas dels mesos, ja un any, la descoordinació entre administracions es fa cada vegada més evident. I sobretot, es fa evident que hi ha unes prioritats. L’empresa privada és la que ja està en marxa de nou”, assenyala Moyano. “Per als ascensors dels centres comercials sí que hi ha hagut peces de recanvi i mà d’obra per reparar-los. Però moltes veïnes es veuen obligades a seguir tancades a casa, perquè no els hi han arreglat encara els ascensors i no es poden desplaçar per les escales”, denuncia la valenciana.
L’escala de prioritats governamental ha posat per damunt, fins i tot, un circuit de motociclisme, abans que les escoles, els centres sanitaris, els poliesportius o els parcs i les places dels pobles afectats. L’impacte emocional se suma a les dificultats econòmiques, les traves burocràtiques per accedir a unes ajudes escasses i que no arriben a cobrir el cost que suposa refer-se d’una catàstrofe així. Els espais de socialització i de garantia de drets continuen inaccessibles per a gran part del veïnat de l’Horta Sud. Davant d’aquesta inacció, de nou és el veïnat qui està posant l’esforç per recuperar casa seva, els seus barris i els seus drets, tal com estan demostrant els CLER, i totes les mobilitzacions ciutadanes massives que fa un any que surten al carrer per reclamar justícia, reparació i dignitat.
