Una dècada després de l’inici de la crisi financera global, ens trobem amb un nivell d’endeutament públic i privat més alt que mai i tenim cada cop més països en crisi de deute o a punt d’entrar-hi. Les reformes que es van emprendre després de la crisi, enlloc revertir les receptes neoliberals que van causar-la i promoure polítiques a favor de la justícia de gènere, l’equitat i els DDHH, van ser dictades i pensades pels mateixos responsables i en el seu propi benefici. Governs nacionals i institucions internacionals han impulsat més privatitzacions, desregularització financera i mesures austericides per a la població, en una aposta que ha mantingut intactes -o fins i tot augmentat- els desequilibris de poder entre el capital financer i les elits politico-econòmiques i la resta de la gent i que ha tingut un resultat nefast per a la major part de la població, en especial per les dones i el medi ambient.
En aquest context, és alarmant com pel que fa a l’ajuda pel desenvolupament, a més de veure’s molt reduïda a nivell quantitatiu, el seu model de finançament s’ha anat modificant i ara mateix ens trobem amb una aposta i una tendència claríssimes per la promoció del finançament privat, que a més cada cop ocupa un lloc més central en la prestació de béns i serveis públics. En aquest sentit, es parla molt sobre el paper creixent i perillós que suposen mecanismes com les Associacions Públic-Privades (PPPs per les sigles en anglès) pel finançament d’infraestructures i de béns i serveis públics.
En aquest context, els passats dies 3, 4 i 5 de juny, vam participar de la Conferència Internacional d’Eurodad 2019 que es va celebrar a Ljubljana (Eslovènia). Es tracta d’una trobada internacional de gran importància en que es discuteixen estratègies i alternatives per aconseguir més justícia econòmica i financera i la reducció de desigualtats des de la perspectiva del deute i les finances i l’ajuda pel desenvolupament. A la conferència van acudir més de 150 persones entre acadèmics, sindicalistes i activistes d’una cinquantena d’organitzacions d’arreu del món, incloent algunes com Latindad o Jubilee Caribean de Llatinoamèrica, Afrodad del continent africà o Asian Peoples Movement of Debt and Development de l’asiàtic. A més, va haver-hi una presència significativa d’organitzacions vingudes de països de l’est i el sudest d’Europa ja que durant la conferència es debatia sobre el rol dels països de l’est com a receptor o donants de l’ajuda pel desenvolupament.
L’últim dia de la trobada vam participar -com a membres- de l’Assemblea General d’Eurodad i del taller de revisió de l’estratègia pels propers anys. En aquests espais vam discutir de forma col·lectiva com i què s’hauria canviar en el finançament pel desenvolupament de cara a respondre a les noves realitats globals a les que ens estem enfrontant.
De fet, a tall d’anècdota, paral·leament a la trobada d’Eurodad els lobbies privats celebraven els ‘Global PPP of the Year Awards’, uns premis a les “millors” PPPs del món i nosaltres ho vam aprofitar per impulsar una contra-campanya atorgant el nostres premis a les PPPs més desastroses o nocives a nivell de privatitzacions i vulneració de DDHHs (com ho és el Cas Castor) i ho vam explicar en aquest article de la nostra companya Blanca Bayas.
En tot cas, i sobre el diagnòstic abans comentat, durant tota la trobada vam poder treballar per impulsar una estratègia pel finançament pel desenvolupament que tingui en compte les (noves) realitats urgents del canvi climàtic (“climate finance”) i desigualtats de gènere. Vam participar de diferents ‘panels’ on vam treballar els principals reptes i oportunitats amb que s’enfronta la xarxa Eurodad així com consideracions importants a tenir en compte de cara el futur a nivell del temes com “el rol dels països de l’est”, “com impulsar canvis en un context canviant”, “elements clau per aconseguir justícia econòmica” o “el context macroeconòmic global”, per exemple. De tots ells ens agradaria destacar la voluntat dels actors de la societat civil organitzada per trobar respostes i estratègies conjuntes al problema del canvi climàtic.
A més, també vam tenir la oportunitat de participar a una trobada paral·lela que es va produir entre diferents organitzacions que fan recerca sobre ‘decreixement’. Vam poder veure com és un tema d’una importància creixent que vincula lluites aparentment independents com són la lluita ecologista contra el canvi climàtic, el moviment per un habitatge digne o un model de turisme sostenible o contra el deute il·legítim i la financiarització de l’economia.
En conjunt va ser una conferència molt interessant i enriquidora, on a més de compartir experiències i diagnòstics, decidir i consensuar estratègies i adquirir coneixements i eines noves, vam poder fer molt contactes nous i reforçar els que ja tenim per tal de potenciar la presència de l’ODG en les diferents xarxes internacionals en les que participa i que ens permeten amplificar les nostres lluites i augmentar l’impacte de les nostres accions.
Amb el suport de:
