Encetem aquest curs 2020-21 amb moltes incerteses i assumint les estrictes mesures de seguretat sanitària, la cancel·lació d’actes de tots tipus i els possibles nous confinaments. Certament, tenim la sensació que aquest serà un curs d’impasse. Però res més allunyat de la realitat: aquest curs determinarà moltes coses del nostre futur immediat.
Durant aquest curs, els massius ajuts i plans de rescat multiformat que l’esfera pública ha posat a disposició de les empreses privades, passaran factura en algun moment. Ara mateix es dissenyen nous plans austeritat 2.0 que s’aplicaran quan la vacuna contra la COVID-19 tingui la potència suficient com per fer-nos tenir la falsa sensació del retorn a una nova normalitat que, si no ens hi posem, s’assemblarà massa a la de l’any 2008.
En aquest context de difícil intervenció, des de l’ODG volem fer una crida per RETROBAR-NOS. El confinament va ser l’eina de contenció per l’avenç de la pandèmia que s’havia de combatre amb una sanitat pública retallada. Però també va ser la transformació accelerada d’agendes de treball, d’accions, de formacions, de reunions estratègiques, etc… a la dimensió virtual. A més, el confinament va ser tan asimètric i desigual com ho son les nostres societats: el teletreball conflictuava amb la criança, la digitalització estava fora de l’abast de les classes populars i les companyes del Sud Global, les dones tornaven a suportar el major pes de les creixents tasques domèstiques. Cal reconèixer que la virtualitat ens va donar un cert alleujament perquè ens permetia mantenir-nos connectades però té un punt de saturació a partir del qual, la presencialitat es troba a faltar.
Per això, a l’ODG volem apostar per un RETROBEM-NOS ple de responsabilitat i de cura. Responsabilitat vers la situació, les mesures de seguretat i les possibilitats reals de les propostes presencials. Cura perquè hem de reconèixer que les situacions particulars de cadascuna son molt diferents i que la presencialitat, ja sigui per motius de salut, de treball, de criança, de lloc de residència; pot ser un escull insuperable per moltes en aquest curs.
També apostem per connectar amb l’essència del moment que estem vivint, una intersecció d’emergències (sanitària, climàtica, feminista, econòmica, etc…) que es tradueix en un gran repte col·lectiu que hem d’enfrontar amb determinació però també amb generositat.
Per nosaltres el primer pas, el nostre granet de sorra, serà fer una proposta d’activitats que combinin la presencialitat i la virtualitat el millor possible. Apostarem per impulsar els mitjans tècnics i humans per continuar i enfortir les nostres activitats amb un sistema semipresencial de qualitat tècnica i humana. Sabem que això pot comportar el risc de cancel·lacions d’últim moment o de canvis sobtats en el format, però assumim el risc de provar-ho perquè creiem important RETROBAR-NOS.
Per últim, la nostra intenció no és fer aquest camí soles. Aquest comunicat també és una crida a altres entitats, col·lectius i moviments que vulguin pensar en com podríem RETROBAR-NOS amb responsabilitat i cura, ja sigui compartint coneixement o recursos tècnics. Creiem fermament en la intel·ligència i creativitat col·lectiva, en la comunitat i en les xarxes de suport.
Doncs això: RETROBEM-NOS!