El passat 26 de març la Comissió Europea va publicar la que ha anomenat “Estratègia de preparació de la UE”, un document que recull trenta accions per “prevenir i reaccionar davant de noves amenaces i crisis”. Desgranem en què consisteix el #PreparEU.
Les capçaleres digitals obrien amb el titular del kit d’emergència per 72 hores que totes les llars haurien de preparar per poder sobreviure els primers tres dies en cas de trobar-se en una situació de crisi derivada del canvi climàtic o d’un conflicte bèl·lic. Sense entrar en valoracions sobre la frivolitat o no del vídeo de la Comissió Europea, ni en la idoneïtat d’una proposta de sortida individualista davant d’un suposat desastre inevitable, des de l’ODG analitzem què hi ha realment darrere de l’estratègia #PreparEU.
Today, the EU launches its new #Preparedness Strategy.
“Ready for anything” — this must be our new European way of life. Our motto and #hashtag. pic.twitter.com/fA1z8ZvMDA
— Hadja Lahbib (@hadjalahbib) March 26, 2025
Del #RearmEU al #PreparEU
Setmanes després de l’anunci de la Unió Europea sobre la necessitat de rearmar Europa amb una mobilització de 800.000 milions d’euros per a la indústria armamentística i de l’advertència als països membres de l’augment d’inversió en defensa, arriba un nou anunci que reforça els eslògans dels últims anys. El #PreparEU però, no és una estratègia nova, sinó que és la retòrica que acompanya i justifica la necessitat de preparar-nos per a les amenaces i les possibles agressions que pot patir Europa els pròxims anys. I en aquest sac hi inclou tant els esdeveniments meteorològics extrems, com els atacs cibernètics o una agressió militar. Per a la UE, tots aquests són igual de perillosos i els considera riscos potencials.
Les respostes a aquestes amenaces diverses se centren bàsicament en la cooperació militar entre països membres, la coordinació entre cossos civils i militars, les col·laboracions publicoprivades i les propostes de resiliència basades en l’autonomia estratègica (equipar la UE per gestionar interdependències en línia amb els seus interessos i valors, en un context de tensió geopolítica creixent) i l’emmagatzematge previsor de béns i recursos. A més, el #PreparEU s’emmarca en la idea estesa entre les cúpules de la UE a incentivar la indústria militar és part del motor econòmic necessari per assegurar el creixement econòmic de la regió.
Aliments, medicaments i minerals crítics
L’estratègia descriu la resiliència com la capacitat de preservar i recuperar com més aviat millor les funcions socials vitals durant i després d’una situació d’emergència. Ara bé, és sorprenent com en el seu esquema apareix al mateix nivell l’accés a l’aigua per beure i els serveis bancaris o espacials; o en el cas de l’accés als recursos, quan contempla de la mateixa manera els béns essencials i els minerals crítics. En aquest sentit, a més, s’assenyala que aquesta estratègia ha de tenir en compte la importància de sostenir el lideratge tecnològic i la competitivitat industrial.
Preparacionisme individualista de la població
Pel que fa a la guia de preparació per a la població es destaquen unes recomanacions per a l’emmagatzematge de subministraments bàsics, coneixement de refugis, i altres mesures per protegir les persones, els animals i –atenció- la propietat. No parla de la necessitat d’establir llaços de solidaritat, d’obrir les portes a qui més ho necessita, establir protocols i prioritats per aquelles persones amb situació de més vulnerabilitat, sinó que es limita a promoure la lògica de la responsabilització individual de tenir les eines per afrontar les amenaces, dins del paradigma neoliberal. Menciona puntualment les persones migrades, però no estableix per elles cap mesura que faciliti la seva situació administrativa o que contempli l’excepcionalitat del moment en relació amb els tràmits burocràtics a l’hora d’accedir a determinats drets o serveis. Només cal fixar-se en el que ha passat amb la DANA al País Valencià, on no s’han comptabilitzat les desaparicions de persones sense registre i tampoc han tingut accés a les ajudes posades a disposició de les afectades, a causa de la seva situació administrativa “irregular”.
Col·laboracions publicoprivades per salvar el mercat
La col·laboració publicoprivada serà un pilar crucial de l’estratègia: “l’agricultura, la pesca, la indústria i el business tenen un rol molt important en mantenir les funcions vitals i els serveis essencials”. L’estratègia, doncs, contempla reforçar les col·laboracions publicoprivades per assegurar els subministraments bàsics a través d’emmagatzematges estratègics, processos d’adquisició conjunta, contractes marcs de diversificació de fonts i “solucions circulars” per reduir els riscos de disrupcions en el mercat global. Generalment, les col·laboracions publicoprivades impliquen processos de privatització de serveis públics o béns comuns, posen per davant l’eficiència i el benefici econòmic per sobre de l’interès general i no asseguren una provisió adequada del servei. En aquesta línia, no s’esmenta en cap moment que en moments d’emergència prevalgui l’interès públic a l’interès econòmic, ni que en un determinat context les empreses s’hagin de posar al servei de l’estat per a la conservació de les funcions socials vitals.
En definitiva, es tracta d’una estratègia comunicativa que acompanya l’onada bel·licista, justifica l’increment de despesa militar i l’estratègia d’acaparament de recursos estratègics per al manteniment d’un sistema capitalista que no té cap intenció de retirar-se, ni tan sols en moments d’excepcionalitat, on hi ha vides que corren perill. Des de l’ODG veiem amb preocupació aquesta tendència i considerem que una estratègia de preparació resilient i justa prioritzaria la prevenció, adaptació i reparació davant del canvi climàtic, la fi i desescalada de la guerra, així com la protecció dels interessos i els béns comuns davant dels privats.