Lucile Daumas és membre fundadora d’Attac Marroc, treballa específicament en temes de lliure comerç, agricultura, energia, migració, dones i microcrèdits. Ha publicat diversos articles, com “El sector de l’energia renovable al Marroc: concentració en mans del sector privat”, “Chaab yourid! (La Voluntat del Poble)” o “Cimera UE/Marroc: construir resistències i alternatives comunes contra un projecte d’estirp colonial”. Tots accessibles i traduïts al castellà aquí.
Visita Barcelona per presentar un informe que ha elaborat per encàrrec de l’Observatori del Deute en la Globalització, amb el títol “Política energètica i hidrocarburs no convencionals al Marroc: portes obertes al gran capital”.
En ell s’exposa com grans corporacions petrolieres estan rastrejant el planeta a la recerca de reserves desconegudes o d’altres fonts possibles d’energia; energies renovables per una banda, que durant dècades no els interessaven, i energies extremes. S’amplien les fronteres extractives fins als territoris urbans, camperols, parcs naturals suposadament protegits, pobles i territoris autòctons, violant o vulnerant els seus drets i saquejant la natura.
Amèrica del Nord és un clar exemple d’aquest saqueig i del desastre ambiental provocat, que comença a trobar-se amb fortes resistències, en particular entre els seus pobles originaris, amb grans mobilitzacions com les de Standing Rock, a Dakota, Estats Units. Aquestes mateixes mobilitzacions massives als països del Nord empenyen a grans corporacions com Total, Chevron o BP a bolcar-se cap als països del Sud. És així com les grans corporacions han trobat al Marroc un terreny de condicions òptimes per les seves inversions. Marroc importa la quasi totalitat de les seves fonts d’energia, de manera que està determinada a diversificar les seves fonts de recursos energètics, tant en energies renovables com en tot tipus de fonts d’energies fòssils no renovables com el carbó o el gas, fins i tot arribant a l’energia nuclear.
I quin paper té la població en tot això? No cal dir que ni tan sols han estat consultades. La gran majoria de la població viu en situació de pobresa i marginació, no només en l’econòmic i social, sinó també en el cultural i polític. El nivell d’analfabetisme arriba al 32% i és més accentuat encara en el camp (47,7%) i entre les dones (41,9%). El país compta també, segons les enquestes oficials, amb uns 4 milions d’habitants en situació de precarietat, que considera tant els nivells de pobresa monetària com la manca d’accés als serveis públics de base (pobresa multidimensional). El 85% d’aquestes persones viuen al camp, on la vida és molt dura. Davant d’aquesta situació estem sent testimonis recentment d’una multiplicació de moviments socials per una vida digna, per l’ocupació, per uns serveis públics gratuïts i de qualitat, i contra els abusos del capital internacional extractivista.
L’informe es presentarà el dimarts 13 de febrer a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès a les 19h, amb debat i pica-pica posterior.
També es presentarà a l’acte l’eina “DebtHub”: una aplicació web que permet la visualització, consulta i exportació de dades macro-econòmiques des d’una perspectiva crítica. Mostra un mapa a escala mundial, i uns gràfics dinàmics amb l’evolució d’un conjunt d’indicadors per cada país seleccionat. Aquestes dades provenen directament de la base de dades del Banc Mundial i estan sempre actualitzades. Aquests indicadors de desenvolupament permeten una primera anàlisi de les polítiques de desenvolupament de diferents països.
En el cas de l’estudi presentat, ens permetrà veure com ha impactat el Tractat de Deauville en temes com l’alfabetització dels nens, el percentatge de dones a càrrecs directius o l’esperança de vida dels titulars de dret dels països signants, entre ells, el Marroc.
“DebtHub” és una eina que permet a la ciutadania accedir de manera clara i crítica a les bases de dades dels finançadors del desenvolupament.
A més, l’aplicació és programari lliure, pel que qualsevol persona pot modificar-la i millorar-la.
