- L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Ecologistes en Acció i altres organitzacions europees presenten un informe que desmunta els mites que envolten al projecte del gasoducte MidCat, demostrant que els pretesos beneficis no són tals.
- El MidCat ni és necessari per a la transició energètica, ni comporta beneficis climàtics; abans bé, forma part d’una aposta energètica que posa un combustible fòssil en el centre, el que ens allunyarà del compliment de l’Acord de París. Tampoc servirà per assegurar el subministrament gasista ni per diversificar les fonts de gas.
- El projecte MidCat és un projecte caríssim que no servirà tampoc per abaratir els preus del gas; no respon a l’interès comú sinó a l’interès particular de l’empresa Enagás. Les organitzacions signants de l’informe li demanen al govern francès que rebutgi el projecte.
Enagás ha estat promovent durant més d’una dècada la construcció del gasoducte MidCat, un projecte d’infraestructura de gas altament controvertit entre França i l’Estat espanyol, que s’enfronta a una oposició cada vegada més gran a banda i banda dels Pirineus. Aquest projecte compta amb el suport decidit del govern espanyol i del Comissari Arias Cañete. La Comissió Europea va decidir incloure-ho al començament de 2018 en la llista de Projectes d’Interès Comú (PIC); aquests projectes són candidats a rebre finançament comunitari i a beneficiar d’uns tràmits agilitats. Els uns i els altres defensen la pretesa necessitat d’aquest projecte per enfortir la resiliència del sistema gasista europeu, per assegurar la independència del gas rus, o per garantir la seguretat energètica europea, a més de vendre el gasoducte com a part de la necessària aposta europea pel gas per a la descarbonització de l’economia.
No obstant això el projecte només ofereix seriosos dubtes econòmiques, mediambientals i climàtiques i actualment compta amb la forta oposició de dotzenes d’organitzacions ecologistes, plataformes ciutadanes, i membres del Parlament Europeu. El mateix regulador francès de l’energia considera que el projecte MidCat és innecessari, especialment per al sistema de seguretat de subministrament francès. A més un recent estudi encarregat per la Comissió Europea a la consultora Pöyry deixa encara més clar que el projecte no tindrà cap impacte en la seguretat de subministrament d’ambdós països. Per això l’ODG, Ecologistes en Acció, Friends of the Earth Europe i Amis de la Terre presenten un informe que recopila i desmunta tots els mites sobre la suposada bondat d’aquest projecte i demanen al govern francès que s’hi oposi.
L’informe mostra com no hi ha temps perquè el gas pugui jugar cap tipus de paper com a energia pont cap a un futur net i renovable. Si Europa vol complir amb l’objectiu climàtic de l’Acord de París, ha d’alliberar-se dels combustibles fòssils en uns pocs anys. Una aposta energètica que implica construir grans infraestructures de gas -incloent les interconnexions com MidCat- dissenyades per romandre actives al voltant de 50 anys, és incompatible amb aquest escenari desitjable.
No hi caben tampoc arguments que parlen de la necessitat del MidCat per garantir el subministrament de gas a França i Espanya, ja que tots dos sistemes gasistes són ja de per si molt resilients i tenen el subministrament garantit, com s’explica en l’informe. Tant Enagás com el comissari Arias Cañete han defensat en repetides ocasions que el MidCat serviria per garantir una major diversificació del subministrament, permetent una major independència del gas rus. No obstant això la diversitat del subministrament està ja de per si bastant garantida tant a l’Estat espanyol com a Europa, gràcies tant a altres gasoductes ja existents com a una dotació de terminals de regasificació absolutament sobredimensionada, que permet la importació de gas des de punts molt diversos. A més l’argument que gràcies a aquesta canonada Espanya pugui subministrar gas a Europa és insostenible després d’un recent informe encarregat per la Comissió Europea, que demostra que els fluxos de gas cap al país veí no es donaran. El govern francès ha de prendre bona nota i oposar-se a aquest projecte que res li aportarà al seu país.
Els estudis demostren que, en cas que algun dia, en situacions molt concretes i difícils que es donin, el gas fluís per aquest gasoducte, ho faria des de França cap a Espanya i molt probablement seria gas procedent de Rússia, el que anul·la de base la raó principal que motiva l’aposta de la Unió europea pel gas: aconseguir una major independència del gas rus. Donar suport a un projecte de 3000 milions d’euros que no va tenir cap benefici energètic, climàtic, o econòmic, no és mirar per l’interès públic, sinó donar suport als interessos particulars d’empreses com Enagás. És el que estan fent el govern espanyol i el comissari Arias Cañete. Esperem que el govern francès no faci el mateix.
Contacte premsa: premsa[at]odg.cat
