Del 10 al 21 de novembre, la ciutat de Belem de Pará acollirà la 30a cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un equip de l’Observatori del Deute en la Globalització serà a Brasil per seguir-la en directe. 10 anys després de l’acord de París, quines oportunitats i quines amenaces afronta la COP30?
Des de la Cimera de la Terra que va tenir lloc a Rio de Janeiro el 1992 en què es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides, enguany la Conferència de les Parts en la seva 30a edició (COP30) torna a Brasil en un planeta que segueix escalfant-se. Deu anys després de l’Acord de París, els països es reuniran a Brasil per, segons la presidència, posar-se d’acord en la implementació de tot allò acordat.
Governat per Lula Da Silva, el país vol desmarcar-se de les presidències de les COPs anteriors i demostrar la seva ambició climàtica, alhora que no renuncia a impulsar nous projectes d’extracció de petroli en territori brasiler. El govern aposta per una transició verda capitalista, seguint les dinàmiques promogudes pel nord global però també la Xina, que veuen en la descarbonització una oportunitat de negoci.
Aquesta vegada la ciutat designada per acollir la cimera ha estat Belem, situada a l’Estat de Pará a l’Amazones. La decisió ha generat moltes crítiques, per la falta d’infraestructura per acollir un esdeveniment d’aquestes dimensions i els elevats preus de l’allotjament. Les controvèrsies són múltiples. Celebrar una COP30 al mig de l’Amazones dóna visibilitat a la importància dels boscos com a embornals de carboni i a les poblacions que el defensen. Alhora, la COP30 s’ha fet servir per justificar la construcció d’infraestructures, que han generat destrucció del mediambient i que han forçat la re-ubicació de persones que vivien prop de les zones afectades. A més, en una ciutat on el 60% de la població viu en favelas, s’han construït hotels a preus inaccessibles per allotjar les delegacions que participin a la cimera.
Aquesta COP30 a més, està marcada per l’increment de les tensions geopolítiques, l’escalada bèl·lica, les disputes comercials entre països i l’erosió del multilateralisme. L’absència d’Estats Units també es notarà: d’una banda, pot facilitar la presa d’acords entre els països i, de l’altra, posa més responsabilitat en altres emissors històrics com la UE i la Xina.
Descobreix les amenaces i oportunitats que representa aquesta edició de la cimera.