Diverses ONGs de la península Ibèrica ens unim per alertar dels perills del projecte H2Med, malanomenat com a «gasoducte verd» en plena febre de l’hidrogen «verd».
Les organitzacions ZERO – Asociación para la Sostenibilidad de la Tierra, la xarxa Gas No es Solución, juntament amb diverses organitzacions signants ―entre elles, l’ODG― expressem la nostra greu preocupació pel projecte H2Med, el més rellevant i únic d’exportació d’hidrogen per canonada des de la península Ibèrica fins a Europa Central. Creiem que aquesta infraestructura és innecessària, manca de demanda real a escala europea, malbarata fons públics i posa en perill la transició energètica de la península Ibèrica.
Enmig d’una crisi climàtica, l’hidrogen «verd» es promou cada cop més com la “panacea” per a la transició energètica en diversos sectors i com un contribuent clau per aconseguir la neutralitat climàtica. La Unió Europea ha fet d’aquest vector energètic una prioritat dins de les seves estratègies i plans d’inversió, planificant un consum de 20 milions de tones d’hidrogen «verd» per al 2030. Com a resultat, han sorgit nombrosos projectes i iniciatives que preveuen l’exportació de quantitats substancials d’aquest recurs. H2Med és un d’aquests projectes.
El projecte de gasoducte H2Med pretén transportar hidrogen «verd» des de Portugal a través de l’Estat Espanyol, pel mar Mediterrani, fins a França i, finalment, fins a Alemanya. En total, l’H2Med tindrà capacitat per transportar fins a 2 milions de tones d’H2 a l’any, d’aquí al 2030, i es calcula que requerirà més de 6.000 milions d’euros. Amb aquests objectius, la península Ibèrica aportaria el 10% dels objectius de la UE, o el 20% dels objectius de producció interna. Malgrat presentar-se com un projecte de suport a la transició energètica europea, H2Med planteja importants preocupacions i riscos que, en última instància, podrien obstaculitzar l’avanç de la transició energètica. A continuació, presentem cinc raons per les quals H2Med és un projecte que s’hauria d’abandonar:
- H2Med podria soscavar la Transició Energètica a Portugal i a l’Estat Espanyol
- El projecte H2Med requeriria un desplegament massiu de projectes d’energies renovables a gran escala. Aquesta expansió corre el risc de soscavar una transició energètica justa, ja que el desenvolupament actual de les energies renovables manca d’una planificació, un dimensionament i una coordinació territorial adequats, però també d’una infraestructura capaç de transportar aquesta enorme quantitat d’energia renovable.
- S’estan destinant fons públics a un projecte la necessitat del qual continua sense demostrar-se.
- Fins a la data no existeixen dades fiables sobre la futura demanda exacta d’hidrogen verd a Europa Central. L’informe del Tribunal de Comptes Europeu posa en relleu el risc que aquestes infraestructures a gran escala resultin innecessàries en el futur, ja que podrien construir-se en excés, no amortitzar-se i no respondre a les necessitats reals de la transició energètica. En canvi, els fons públics destinats a H2Med podrien emprar-se millor en alternatives d’eficàcia provada, com l’electrificació directa, l’autoconsum, les comunitats energètiques i la millora de l’eficiència energètica. El projecte desvia recursos dels esforços de descarbonització a la península Ibèrica, que d’una altra manera podrien atreure inversions industrials, fomentar la innovació i reforçar la competitivitat econòmica regional.
- Un cavall de Troia per al gas fòssil
- En la probable situació que el gasoducte estigui llest, però no es disposi de suficient hidrogen verd per complir-lo, la barreja d’hidrogen verd i gas fòssil pot servir com a estratègia per sostenir la inversió en el gasoducte. Això podria lligar-nos a dècades de major dependència del gas fòssil.
- Ineficàcia del transport a llarga distància
- L’hidrogen «verd» no és un mètode eficient per al transport o la producció, a causa de les importants pèrdues d’energia en cada etapa del procés, incloent-hi l’electròlisi, la compressió i el transport. . Per exemple, una central elèctrica de gas que utilitzés un 100% d’hidrogen ecològic consumiria aproximadament tres vegades l’energia que produiria. A més, els estudis no solen tenir en compte els costos de producció de la mateixa energia, un factor crític atès que l’hidrogen és un vector energètic molt ineficient. A més, les fuites podrien tenir importants repercussions climàtiques, ja que és un gas d’efecte hivernacle indirecte.
- Impacte mediambiental i social
- La producció d’hidrogen verd requerirà grans quantitats d’energia renovable (40 GW), fet que exigirà un ús extensiu del sòl per a parcs solars i eòlics, però també d’aigua (entre 25 i 32 litres per quilogram d’hidrogen produït, segons IRENA). Aquest desenvolupament a gran escala podria tenir un impacte significatiu en els ecosistemes, alterant potencialment els hàbitats i la biodiversitat. També cal assenyalar que la manca de diàleg previ amb les comunitats afectades redueix l’acceptació social del projecte i de les seves instal·lacions renovables associades.
Per les raons exposades, les organitzacions signants ens oposem a la construcció d’H2Med i la seva infraestructura associada. S’han de realitzar estudis exhaustius per avaluar la viabilitat futura de la producció i demanda d’hidrogen verd per al 2030 o qualsevol altre termini especificat. Aquests estudis també han d’examinar les repercussions socials i econòmiques de tals projectes. A més, es necessiten més anàlisis per identificar les millors alternatives de transport d’energia a llarga distància, tenint en compte factors com el cost de l’energia i l’eficiència de la producció.