El cas de Madagascar exemplifica l'impacte de la recerca de terres rares i l'extractivisme verd en els països del Sud Global, rics en recursos i ara espoliats en pro del capitalisme "net" de les energies renovables. A mesura que la crisi climàtica s'accelera, la transició verda s'ha convertit en una espècie d'eslògan. Al mateix temps, la polarització està augmentant juntament amb l'avanç del capitalisme digital, i la securització torna a estar a l'ordre del dia de les potències mundials. En aquest context, i en un món amb recursos finits, el control de les matèries primeres és clau. Les terres rares són un grup d'elements crítics però poc coneguts. Actualment, la major part de l'extracció té lloc a la Xina, però Europa i Estats Units estan buscant nous dipòsits. Madagascar ha esdevingut un dels territoris d'interès. Quines són les conseqüències d'obrir noves mines al país? I quins interessos s'hi amaguen al darrere? Aquestes són algunes de les preguntes que volem respondre amb l'informe "Neocolonialisme en nom de la transició verda: les terres rares a Madagascar", fruit del treball de camp l'estiu del 2024 que van dur a terme Clàudia Custodio i Marta Pérez, investigadores i comunicadores de l'ODG. El dimecres 26 de febrer, en el Bloc4BCN, presentem la publicació i també estrenem un curt documental, coproduït amb Bruna SCCL, que recull entrevistes a les comunitats visitades durant el treball de camp. Cal que feu inscripció prèvia.   Aquesta activitat ha estat cofinançada per la Unió Europea. Els seus continguts són responsabilitat única de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i no reflecteix necessàriament les opinions de la Unió Europea. Amb el suport de:

Curs d’especialització 
en transició ecològica i alternatives econòmiques, del 13 de febrer fins al 29 de maig.
 Coneixements, idees i recursos per liderar transicions ecosocials. El curs proporciona els coneixements per a la comprensió de les arrels socioeconòmiques de la crisi ecosocial actual, així com per a la implementació de les estratègies i polítiques per aconseguir una transició ecològica justa.  Aprofundeix en diferents models i plantejaments econòmics útils per a revertir les causes de fons de la crisi, aprofundeix en diferents teories de canvi, així com en les oportunitats i els reptes que poden obrir les desestabilitzacions ambientals, i explora les pràctiques i les estratègiques polítiques per fer un canvi de rumb. La finalitat és la de capacitar a les alumnes per liderar processos de transició ecològica a diferents escales, des dels moviments socials, cooperatives i comunitats locals a les institucions públiques.  És a dir, aspirem a preparar persones per assumir un paper actiu i influent en la construcció d’un futur possible i desitjable. Participarem en la primera sessió, "La crisi ecològica i energètica", de la mà d'Alfons Pérez, investigador de l'ODG especialitzat en justícia climàtica, farà la primera sessió del curs, conjuntament amb Olga Margalef, professora de la Universitat de Barcelona a la facultat de ciències de la Terra i investigadora adscrita al CREAF. Per participar, cal matricular-se en el curs.    

Presentem l'informe “Decreixement ecofeminista. Desaccelerar per recuperar la vida” el pròxim 30 de gener, a la Lleialtat Santsenca. Elaborat per la investigadora Júlia Martí amb les aportacions de veus i vivències que reflexionen sobre què significa i què implica frenar la voràgine del sistema capitalista, racista, ecocida i patriarcal. En el diàleg també comptarem amb dues convidades: la investigadora i activista feminista María Ignacia Ibarra E., que treballa sobre hidrofeminismes del sud en contextos de la crisi social de l’aigua, i Marta Conde, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), que investiga sobre conflictes ambientals i moviments per la justícia climàtica i el decreixement. Serà a les 18.30 h, a la sala de la planta baixa de la Lleialtat Santsenca. Cal inscripció prèvia.