El cas de Madagascar exemplifica l'impacte de la recerca de terres rares i l'extractivisme verd en els països del Sud Global, rics en recursos i ara espoliats en pro del capitalisme "net" de les energies renovables. A mesura que la crisi climàtica s'accelera, la transició verda s'ha convertit en una espècie d'eslògan. Al mateix temps, la polarització està augmentant juntament amb l'avanç del capitalisme digital, i la securització torna a estar a l'ordre del dia de les potències mundials. En aquest context, i en un món amb recursos finits, el control de les matèries primeres és clau. Les terres rares són un grup d'elements crítics però poc coneguts. Actualment, la major part de l'extracció té lloc a la Xina, però Europa i Estats Units estan buscant nous dipòsits. Madagascar ha esdevingut un dels territoris d'interès. Quines són les conseqüències d'obrir noves mines al país? I quins interessos s'hi amaguen al darrere? Aquestes són algunes de les preguntes que volem respondre amb l'informe "Neocolonialisme en nom de la transició verda: les terres rares a Madagascar", fruit del treball de camp l'estiu del 2024 que van dur a terme Clàudia Custodio i Marta Pérez, investigadores i comunicadores de l'ODG. El dimecres 26 de febrer, en el Bloc4BCN, presentem la publicació i també estrenem un curt documental, coproduït amb Bruna SCCL, que recull entrevistes a les comunitats visitades durant el treball de camp. Cal que feu inscripció prèvia. Aquesta activitat ha estat cofinançada per la Unió Europea. Els seus continguts són responsabilitat única de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i no reflecteix necessàriament les opinions de la Unió Europea. Amb el suport de:
