Des de l’Observatori del Deute en la Globalització, en el present estat d’alerta i d’emergència sanitària fruit del brot del COVID-19, sumant-nos al sentit de responsabilitat col·lectiva i preocupació de moltes durant aquests dies, volem compartir algunes reflexions.
Creiem que l’actual moment de crisi, lamentablement destapada arrel d’un virus que s’està emportant la vida de milers de persones, evidencia una de més profunda, que és la d’un sistema econòmic que prioritza els mercats davant de les persones, i la de la gestió política que s’ha fet durant les últimes dècades davant de la crisi multidimensional, de cures, social, ecològica, en la qual ens trobem a nivell internacional.
Si l’agreujament de la crisi de les cures ja era evident abans de l’inici de l’emergència sanitària, a l’actual moment es fa més palpable que mai, impactant especialment en les dones, treballadores i precàries. El sistema actual es sosté a costa del treball gratuït o hiperprecaritzat de dones en l’àmbit de les cures; el mateix sistema extractivista, responsable de la crisi ecològica i i climàtica.
Es parla de que una nova crisi econòmica està a punt d’esclatar. Nosaltres estimem que mai vam sortir de la de 2008, i que estem entrant una fase d’aprofundiment de la mateixa. Que la crisi -econòmica i social, a més de la sanitària- que aflora és la gota que ha fet vessar el got.
Valorem que les mesures plantejades per pal·liar l’actual crisi sanitària són insuficients perquè es construeixen sobre un model neoliberal, financiaritzat, etapa actual del sistema capitalista heteropatriarcal. A nivell de l’Estat espanyol, avaluem les mesures socials i econòmiques comunicades ahir dimarts 17 de març per part del Govern com encara insuficients i veiem urgent la seva ampliació per garantir els drets de la ciutadania, especialment de les famílies, treballadores i precàries.
Ens preocupa també que el finançament de la proposta política pugui recaure, una vegada més, en la ciutadania a través de deute públic. És per això, que creiem que el sector privat hauria d’estar sotmès al públic sense compensació econòmica -i no al revés- en els diversos àmbits que cobreixen les necessitats de les persones, com s’evidencia és especialment urgent en el cas de la sanitat, però també en molts altres.
Ara que s’atura el món, hem de posar la vida al centre. La sortida vindrà, com ho portem repetint tants moviments socials, feministes, ecologistes, sindicals, rurals i barrials, de les propostes dels ecofeminismes que ja es venen gestant al nostre territori i arreu. Tant l’economia feminista com l’economia ecològica han de travessar les propostes d’un nou model econòmic que pugui endegar la crisi multidimensional que estem patint.
També creiem important no deixar mai de banda la solidaritat amb els països del Sud global, que pateixen o patiran de forma desigual, i en molts casos de manera agreujada, aquesta pandèmia sanitària.
Per últim, volem enviar-vos una forta i sentida abraçada. Ens trobem certament en una situació molt difícil, però estem convençudes que si hi ha alguna manera de sortir-se’n, serà juntes, plegades i, fins i tot, revoltades.
No ens confinem socialment!