“De la mateixa manera que es diu que la historia l’escriuen les guanyadores, es pot fer una analogia amb la cartografia. L’elaboració de mapes ha estat sotmesa als interessos de qui tenia els recursos necessaris per a la seva producció”. Així comença l’article que hem escrit per la revista Ecología Política, que apareix a l’últim número “Cartografía y Conflictos”. Al llarg de l’article veiem exemples de com les noves tecnologies faciliten l’apropiació de les eines SIG (sistemes d’informació geogràfica) per part d’usuaris sense coneixements tècnics. Aquest nou paradigma trenca limitacions tant a l’hora de formar comunitats de mapatge com el territori a cartografiar, apareixent noves formes de crear mapes col·laboratius d’escales diverses. Però no només les eines s’han democratitzat, sinó també l’accés a la informació cartogràfica, facilitant a les comunitats de mapatge apropiar-se de cartografia ‘oficial’, i fer-la servir pel seu propi interès.
A l’ODG hem explorat diferents formats de mapatge 2.0, part del nostre treball en cartografia crítica apareix a l’article, que podeu descarregar a sota. Per veure alguns dels mapes en línia clicar aquí, i per a més informació també es pot enviar un correu a mca @ odg.cat.