Una resolució de l'ONU apropa una de les demandes històriques dels moviments socials: una legislació vinculant que pugui jutjar a les multinacionals.
El 26 de juny el Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar una resolució presentada per Equador i Sud-àfrica sobre empreses i drets humans, en la que decideix establir un grup de treball intergovernamental amb el mandat "d'elaborar un instrument internacional legalment vinculant en drets humans per a les corporacions transnacionals i altres empreses”.
La lògica de la voluntarietat que ha caracteritzat els mecanismes de “control” de l'ONU s'ha mostrat clarament ineficaç davant la violació dels drets humans i els crims ecològics per part de les empreses multinacionals. Per aquesta raó, el pas cap a una eina d'obligat compliment per a aquestes grans empreses ha estat considerat per Brid Brennan, membre de la campanya “Desmantellem el poder corporatiu i posem fi a la impunitat”, com un suport “a la lluita sostinguda durant anys per les comunitats afectades i els moviments socials”.
La resolució de l'ONU és vista com un suport “a la lluita d'anys de les comunitats i els moviments”
La setmana de mobilització contra “el delicte corporatiu” és un bon exemple de les denúncies, resistències i propostes de les organitzacions socials enfront del poder de les grans transnacionals. Es va desenvolupar a la mateixa ciutat, Ginebra, i durant els mateixos dies en els quals tenia lloc la XXVI sessió del Consell. Tenia tres objectius: pressionar al Consell per avançar cap a un tractat que obligui a les multinacionals a respectar els drets humans i el medi ambient; denunciar la impunitat amb la qual actuen aquestes empreses i presentar el “Tractat internacional dels pobles per al control de les empreses transnacionals”.
Per al primer objectiu es va crear la “Aliança per al Tractat”, conformada per més de 600 organitzacions de 95 països i el treball dels quals en la demanda de codis vinculants ha estat reconegut per l'ambaixador d'Equador en Ginebra, que va afirmar: “Gens d'això hagués estat possible sense el suport de les organitzacions de la societat civil”. La denúncia de l'arquitectura de la impunitat, construïda amb tractats com el TTIP o l'Acord de la UE amb Centreamèrica Colòmbia i Perú, es va realitzar a través d'un tribunal internacional d'opinió.
Comunitats en resistència
Durant la sessió del Tribunal Permanente dels Pobles (TPP), celebrada el 23 de juny, es va escoltar a comunitats en resistència enfront de l'activitat de les transnacionals a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Es van presentar casos contra vuit multinacionals del sector miner, petrolier i de l'aigua. L'audiència es va inspirar en la sentència del TPP de Madrid (2010), que ja havia reconegut el caràcter sistemàtic de les vulneracions comeses per aquestes corporacions. En Ginebra, el Tribunal va destacar que les transnacionals van provocar danys irreparables a les comunitats, la seva integritat física, el medi ambient, les condicions de vida, així com a la sobirania alimentària, l'atac als drets de les dones, els drets laborals i l'explotació infantil.
Pablo Fajardo, líder comunitari d'Equador, va acusar a Chevron-Texaco per la “contaminació sistemàtica de l'Amazonia equatoriana que ha devastat l'ecosistema, ha causat centenars de morts per càncer i ha afectat greument a molts pobles indígenes”. Encara que la Cort Suprema d'Equador va sancionar a la companyia, aquesta no ha acatat la sentència, per aquesta raó Fajardo va afirmar que “hi ha una necessitat d'un tractat vinculant amb la finalitat de proporcionar a les comunitats afectades mecanismes efectius que garanteixin l'accés a la justícia”.
El jurat va emfatitzar que les multinacionals acusades generaven un ambient d'intimidació i violència contra els qui defensen els drets humans. I tot això ha tingut lloc amb la complicitat dels governs dels països on es localitza la seva seu: Suïssa, EUA, Canadà, Israel, Gran Bretanya, España i Holanda. Finalment, el TPP de Ginebra va recomanar l'adopció d'un codi de conducta vinculant per a les multinacionals i la definició d'una arquitectura institucional que asseguri la seva aplicació a través d'una cort internacional sobre transnacionals i drets humans i un centre internacional per al control d'aquestes corporacions.
Drets vs corporacions
La resolució aprovada pel Consell de Drets Humans i, per descomptat, les recomanacions del TPP parlen de l'establiment d'un instrument d'obligat compliment per a les empreses transnacionals en drets humans. És una de les exigències que les comunitats afectades i moviments socials consideren essencials per trencar la impunitat de les grans corporacions. És una proposta col·lectiva per analitzar el Dret Internacional des dels moviments socials i les resistències. És alhora un projecte normatiu i un procés que recull l'experiència acumulada en les diferents lluites contra les transnacionals. Enfront de l'arquitectura de la impunitat, pretén construir una arquitectura dels drets humans a favor de les majories socials.