El debat sobre la transició energètica oblida una visió àmplia del sistema energètic, més enllà dels megaprojectes d’energies renovables i impedeix debats que són essencials per aconseguir una transició realment sostenible. Article de la Xarxa per la sobirania energètica, escrit per Josep Nualart, investigador de l’ODG, i Josep Babot.
L’energia, una part fonamental del nostre dia a dia, que ens dona llum, calefacció i fa que els nostres aparells funcionin, està en mans d’un sistema ple de controvèrsies i interessos ocults. La transició energètica és un dels reptes més urgents del segle XXI, però, a poc a poc, el debat s’ha convertit en un camp de batalla entre interessos econòmics, la protecció del territori i la necessitat d’un futur més sostenible.
L’energia és un bé de valor incalculable. Mentre ens preparem per a un futur renovable, hi ha un aspecte clau en la transició energètica que sovint passa desapercebut: la xarxa de distribució elèctrica. Aquestes xarxes són essencials pel sistema energètic, ja que per elles circula tota l’energia que ens arriba a casa, així com a comerços i indústria. El debat s’ha convertit en un camp de batalla entre interessos econòmics, la protecció del territori i la necessitat d’un futur més sostenible.
Per aquesta raó, fa anys que les organitzacions ecologistes i els col·lectius i plataformes locals denunciem el model de transició energètica que proposen les administracions públiques, que prioritza criteris tècnics i econòmics, deixant en un segon pla els aspectes mediambientals, socials i territorials. En aquest context, el debat sobre la transició energètica s’ha polaritzat, centrant-se gairebé exclusivament en megaprojectes d’energies renovables.