El pròxim dimarts 17 de desembre l’ODG i Cooperacció organitzem un diàleg sobre resistències ecofeministes a l’extractivisme verd amb Zo Randriamaro, coordinadora de CRAAD-OI Madagascar.
En un context d’emergència climàtica, crisi energètica, guerres i desigualtats creixents, les institucions del Nord global han fet un viratge cap al llenguatge de la securitizació a la vegada que promouen la transició “verda”. A la Unió Europea, la transició verda s’ha presentat com una transició bessona, verda i digital, que han de liderar les grans corporacions. Aquesta transició requereix una quantitat de matèries primeres enorme per fabricar els dispositius que permeten capturar energies renovables, electrificar i digitalitzar. Moltes d’aquestes matèries primeres també són necessàries per a la fabricació d’armament.
Així, s’ha intensificat l’interès pel negoci de la transició verda, per capturar les etapes de la cadena de valor de les tecnologies “verdes” i digitals, i ha començat una cursa per les matèries primeres crítiques (com el liti, el níquel, el coure, el cobalt o les terres rares). Molts dels territoris rics en aquests recursos són al Sud global, i s’han convertit en el focus d’interès governs i empreses per garantir l’influx de matèries crítiques per a la transició. Ara bé, l’extracció de matèries primeres està generant nombrosos conflictes socioambientals.
A Madagascar hi ha diverses mines i projectes d’extracció: de grafit, de níquel, cobalt, ilmenita i terres rares, tots ells minerals crítics utilitats per les tecnologies verdes. Els impactes de l’extracció ja s’estan veient en els territoris propers a les mines, amb conseqüències ambientals, socials i de gènere que impacten directament en una població que ja abans patia situacions de pobresa extrema i els efectes del canvi climàtic. Ja fa anys, però, que les comunitats s’estan organitzant en oposició als projectes d’extracció i són moltes les accions de protesta i resistència que han protagonitzat.
De tot això en parlarem amb Zo Randriamaro, coordinadora de CRAAD-OI (Centre de Recherches et d’Appui pour les Alternatives de Développment – Océan Indien), investigadora i activista ecofeminista a Madagascar. Amb una extensa experiència en temes de gènere, desenvolupament i sociologia, ha format part de nombroses investigacions i processos d’incidència, així com publicacions sobre macroeconomia, comerç, inversions, polítiques de desenvolupament i governança ambiental des d’una perspectiva de gènere. És fundadora de CRAAD-OI, una organització panafricana situada a Madagascar que ofereix suport a dones, joves i comunitats locals per defensar els seus drets fonamentals, així com promoure alternatives basades en la justícia econòmica, social i ecològica. Comptarem amb la moderació de Maria Sanz, periodista feminista.
Hi haurà servei d’interpretació i espai de joc i cures. Cal inscripció prèvia.