Només un 10,75% dels ajuts es va assignar a sectors com la sanitat, l’educació o el transport
Un 47,46% dels fons de recuperació estatals per fer front a la crisi de la covid-19 es van destinar al sector privat. Així ho revela un informe de la European Network of Corporate Observatories (ENCO), que ha analitzat un total de 456 bilions d’euros emprats entre 2020 i 2022 a Espanya, Bèlgica i França.
L’informe denuncia que l’Estat només va assignar un 10,75% dels fons anticrisi a sectors com la sanitat, l’educació o el transport i que els tres països van prendre “decisions preferencials” envers les empreses privades a l’hora de repartir els ajuts. Així, l’ENCO també assegura que les entitats bancàries han tret un “rèdit econòmic important” d’aquests fons a través de la gestió dels préstecs concedits amb aquest finançament públic.
L’informe detalla que el govern espanyol va destinar un 41,47% dels fons de recuperació a mesures de protecció social, un 10,75% a ajuts al sector públic i un 47,46% a l’estímul corporatiu, que és qui més es va beneficiar dels fons. De fet, l’ENCO remarca que si se sumen les ajudes indirectes, com els ERTO o els subsidis energètics, el sector privat va gaudir de més d’un 68% dels fons espanyols per a fer front a la crisi.
En concret, els fons destinats a l’estímul corporatiu van incloure ajuts, subvencions i préstecs a empreses, suport específic a pimes, subvencions a combustibles fòssils destinades al sector privat formal o mesures fiscals com exempcions, amnisties, modificacions dels tipus impositius, ajornaments fiscals o trasllat de pèrdues, entre altres ajuts al sector privat formal.
D’altra banda, l’estudi denuncia que sectors socialment necessaris com la sanitat, l’educació o el transport públic van rebre només un 7% del finançament públic a Espanya. Una xifra inferior que la que hi va destinar tant França (17%) com Bèlgica (9%). Ara bé, l’ENCO subratlla que en els tres països el finançament que van rebre aquests sectors se situava molt per sota del destinat a les empreses privades i que “van impulsar poques i limitades mesures per donar suport a les persones en major situació de vulnerabilitat”.
Com a resultat, l’informe destaca que el beneficiat més gran de les mesures públiques davant la crisi ha estat el sector empresarial, que entre el 2020 i el 2022 ha rebut bilions de diners públics. Segons l’ENCO, les entitats bancàries també han tret un important rèdit econòmic dels fons anticrisi a través de la gestió dels préstecs, ja que a més han comptat amb la cobertura dels estats com a garantia en cas d’impagaments per part de les empreses creditores.
L’informe també lamenta que cap de les partides o ajudes econòmiques dels estats van exigir que les empreses complissin amb criteris climàtics o de gènere, una qüestió que denota que els governs “no van posar el benestar planetari ni humà” al centre del finançament extraordinari.