L’Observatori del deute en la Globalització ens adherim al manifest “Barrem el pas el feixisme” contra l’auge de l’ultradreta i els seus postulats contra els drets i llibertats fonamentals.
Les eleccions del 23 de juliol poden donar la força electoral suficient per a la conformació d’un govern de PP i VOX. És un escenari altament preocupant: la presa del poder polític per part del feixisme. Quin és el seu programa polític, econòmic, social i cultural?
En primer lloc, l’atac als drets i condicions materials de la classe treballadora. Contra les rendes baixes, contra les persones en situació d’atur i precarietat, contra pensionistes i estudiants, contra les treballadores dels sector públic i de les cures, contra la classe obrera d’origen migrant, contra les cada vegada més àmplies capes socials empobrides. El projecte econòmic de PP i VOX pretén destruir les conquestes del moviment obrer, en favor de les grans fortunes, la banca, les multinacionals, els grans propietaris immobiliaris. Busca incrementar sense límits el poder i els beneficis d’un capitalisme construït sobre l’explotació de les majories.
En segon lloc, situa en el punt de mira les dones i les dissidències sexuals. És una ofensiva contra els avanços conquerits per les lluites feministes i LGTBI+, contra la dignitat de totes les persones independentment del gènere amb que s’identifiquin o de les seves opcions sexuals. Acabar amb el dret a l’avortament, criminalitzar la llibertat sexual de les dones, justificar la violència de gènere o eliminar els drets de gais, lesbianes i transsexuals, és part d’una contrarevolució que pretén reprimir les diversitats sexoafectives, reafirmar el patriarcat, relegar les dones al treball domèstic i reforçar aquelles masculinitats basades en la doble moral, la violència i la por.
En tercer lloc, l’ofensiva feixista es dirigeix contra aquelles nacions que, pel sol fet d’existir, impugnen les visions totalitàries del nacionalisme espanyol. Els atacs contra el català, el basc, el gallec, l’aragonès o l’astur-lleonès a favor del castellà, la judicialització de l’ensenyament, l’odi contra les expressions polítiques de les nacions minoritzades, l’exaltació del colonialisme o la repressió a l’autodeterminació, persegueixen destruir aquelles nacions que avui són una de les principals resistències democràtiques a la nova onada de feixisme espanyolista.
En quart lloc, el feixisme protegeix els rics redirigint el malestar social contra la població racialitzada i migrant. El racisme, la xenofòbia, l’islamofòbia o la gitanofòbia són expressions d’un suprematisme blanc que, bevent del nazisme i del colonialisme, deshumanitza les poblacions minoritzades i els pobles colonitzats per tal de naturalitzarne l’explotació i l’espoli dels seus recursos naturals. Mentre legitima la despossessió de les riqueses del Sud Global, normalitza l’assassinat de migrants a les fronteres del Nord i priva de drets de ciutadania a una part molt important de la nostra societat.
En cinquè lloc, el negacionisme feixista de la crisi climàtica és una estratègia per aprofundir en la destrucció dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. Amos de les grans empreses contaminants, de les multinacionals del capitalisme fòssil, de les constructores i de l’oligopoli energètic, la lluita suïcida de l’extrema dreta contra el medi ambient vol preservar els seus beneficis econòmics a costa del patiment climàtic de la majoria.
En sisè lloc, el feixisme espanyol pretén eliminar el pensament i la cultura crítica per imposar el nihilisme i l’egoisme, trencar les solidaritats col·lectives i legitimar unes relacions despietades entre els diferents col·lectius socials. Els atacs a la memòria democràtica, la censura a les arts i la cultura, o la propagació – en mitjans de comunicació i xarxes socials- de valors profundament regressius i autoritaris, seran doctrina oficial si es consuma la seva presa de poder.
Per aquests motius, des d’una aliança de moviments socials, sindicals, veïnals, cooperatius, culturals, feministes, ecologistes i antiracistes fem una crida a la societat catalana a la mobilització per aturar la presa de poder polític del feixisme i organitzar la resistència col·lectiva en cas de la seva victòria. Cal tenir clar que el feixisme ja està incrustat en les estructures judicials, mediàtiques, empresarials, policials i para-policials de l’Estat: és present en molts dels centres de decisió de les elits polítiques i econòmiques.
Així mateix, considerant que el sistema de partits ha sigut incapaç de plantejar una alternativa a l’ascens polític del feixisme, fem una crida a la mobilització social per a vèncer el feixisme i anar mes enllà, obrint una fase d’expansió de drets i llibertats polítiques, de justícia social i d’autodeterminació col·lectiva, que situï a la societat com un actor fonamental per la transformació de l’actual model polític, econòmic i social.
Si els feixistes guanyen les eleccions del proper 23 de juliol, mobilitzem-nos aquell vespre en totes les ciutats i pobles del país. I seguim organitzant-nos i mobilitzant-nos per a barrar el pas a totes les manifestacions socials i institucionals del feixisme, i per a construir un present i un futur d’alliberament, dignitat i justícia social.