Davant l’anunci que Tarragona acollirà la planta de fabricació més gran de l’Estat, els enginyers industrials reivindiquen la seva funció com a “substitut dels combustibles fòssils”, mentre que entitats com l’ODG el rebutgen i aposten per les renovables i per un nou model energètic
Davant l’emergència mediambiental, cada vegada menys qüestionada per les evidències empíriques dels efectes del canvi climàtic, les administracions i empreses ja han començat a prendre posicions en una cursa orientada a la transició energètica. Els darrers episodis geoestratègics, com la invasió russa d’Ucraïna, que han despullat la dependència respecte a determinats combustibles, com el gas natural, han aguditzat aquest procés.
Aquesta mateixa setmana passada, un consorci integrat per Repsol, Enagás, Iqoxe i Messer han presentat un projecte de producció d’hidrogen renovable al polígon petroquímic de Tarragona amb una inversió inicial de 230 milions d’euros per construir l’electrolitzador més gran de l’Estat, amb una capacitat de 150 MW en la primera fase i que entraria en funcionament el 2025. Malgrat que els promotors de la iniciativa garanteixen que l’electrolitzador emprarà energia renovable i de proximitat, algunes veus qüestionen la viabilitat de l’hidrogen com a vector de la transformació energètica pel seu grau baix d’eficiència i altres, que el defensen, admeten que tot i esdevenir “un substitut dels combustibles fòssils en general, pot resultar més interessant com a matèria primera del sector químic”.
Periodista: David Rodriguez
Imatge: Anna Berga / ACN
Data: 4/10/2022
Enllaç: https://www.publico.es/public/paper-l-hidrogen-transicio-energetica-genera-dubtes-per-seva-baixa-eficiencia.html?utm_medium=Public&utm_source=Twitter#Echobox=1664953698