Les mirades de l’economia feminista problematitzen el sistema que prioritza l’acumulació de capital a la sostenibilitat de la vida. El dossier ‘Flama Ecofeminista’ resum les jornades de la I Trobada d’Economia Feminista d’Abya Yala celebrat a Buenos Aires el 2025.
L’any 2025 ve marcat per les lògiques d’un sistema biocida: més pràctiques extractivistes, més acaparament econòmic en poques mans i més privatitzacions de béns comuns i serveis públics. Com a conseqüència: més destrucció d’ecosistemes, més retrocés de drets bàsics i augment de les desigualtats socials. Vivim en un sistema socioeconòmic que se sosté i es construeix a través de pactes, d’organitzacions i d’institucions polítiques responsables d’aquesta realitat. Es materialitza així un conjunt de discriminacions i violències cap a àmplies capes de la societat: Violències patriarcals, racistes, classistes, que impacten –de manera diferenciada– en les persones i en la desprotecció dels seus drets bàsics; estructures polítiques que generen i perpetuen conflictes bèl·lics i genocidis, com el de Gaza, executat amb la complicitat dels governs del Nord Global. És un any que destaca també per l’auge de l’extrema dreta, la representació de la qual ha crescut en molts països, i amb exponents que estan al capdavant de governs, com Benjamin Netanyahu, Donald Trump, Viktor Orbán, Javier Milei i Giorgia Meloni, entre altres.
Les mirades des de l’economia feminista radical problematitzen aquest sistema –socioeconòmic, polític, civilitzatori–, que prioritza l’acumulació del capital a la sostenibilitat de la vida. Un sistema, com dèiem, biocida, que posa en risc totes les vides, humanes i no humanes, de tots els ecosistemes, de manera desigual i diferenciada, algunes en una situació de més vulnerabilitat que d’altres.
Les economies feministes, en la seva anàlisi, assenyalen les crisis creuades, superposades i multidimensionals –des de la perspectiva econòmica, política, ecològica, social i de cura–, que vertebren, en síntesi, una crisi de la reproducció social.
Trencar el binomi producció-reproducció
Una de les aportacions de l’economia feminista de la ruptura –partint del focus de la importància de la reproducció social i entenent que el treball domèstic i les cures són feines necessàries, que s’han de valorar i redistribuir– és trencar amb la lògica del binomi producció-reproducció a l’economia i entendre també que en la reproducció de la vida ens hem de plantejar la nostra relació amb la natura, amb els ecosistemes. I aquí és on entra la mirada dels ecofeminismes.
Les autores d’aquest dossier ens identifiquem amb aquesta mirada, que creua alhora la perspectiva feminista amb l’ecologista. Els ecofeminismes són diversos, però tenen en comú la crítica al model econòmic extractivista i biocida que ens ha conduït a l’escenari de crisi de reproducció social. I també, especialment, constitueixen una eina d’anàlisi pròpia i un conjunt de propostes polítiques amb fonaments filosòfics i ètics diferenciats als de l’economia clàssica i hegemònica. Les propostes construeixen, alhora, processos i transicions –ecosocials i ecofeministes–, que tenen com a horitzó nous models que posin al centre la reproducció de totes les vides; que apostin per la redistribució i el decreixement i no per la mercantilització dels béns comuns.
Les dones i les identitats dissidents, amb la nostra trajectòria diversa, hem estat presents en tots els àmbits necessaris per a la vida, per al benestar i cobertura de necessitats, tant materials com immaterials. També, amb una mirada de suficiència en aquesta cobertura i equilibri amb l’impacte ambiental. Encarnem les alternatives, des de l’àmbit de les cures, passant per la salut, l’educació, l’energia, l’aigua o l’habitatge. Vertebrem aquestes transicions ecosocials i ecofeministes a favor de la reproducció social i en la nostra relació amb els territoris, els ecosistemes i la naturalesa.