El funcionament del mercat de l’energia a l’Estat espanyol permet manipular preus i aconseguir màxims beneficis. Fons d’inversió d’arreu del món es reparteixen els dividends d’un negoci que fitxa expresidents i exministres
La rentadora està programada per a les cinc de la matinada, s’ha assegurat que totes les bombetes són de baix consum, ja no compra roba que calgui planxar i a les deu de la nit de cada dia d’hivern ja és sota l’edredó nòrdic per apagar l’estufa. Són les rutines que Dolors Pau, una veïna de Barcelona, s’ha vist obligada a incorporar en el seu dia a dia per fer front a la factura de la llum, però podrien ser les de moltes altres llars dels Països Catalans. Concretament, i almenys, en deu de cada cent, segons l’informe d’indicadors del govern espanyol de l’any 2020. En contrast amb una pobresa energètica en alça, les empreses que dominen el subministrament elèctric a Catalunya, el País Valencià i les Illes han encadenat guanys milionaris any rere any.
Amb el control del 85 % del mercat elèctric del conjunt de l’Estat espanyol, Endesa, Iberdrola i Naturgy sumen 9.600 milions de beneficis nets els darrers dos exercicis. I a les acaballes del primer semestre de 2021, quan el preu de la llum va començar a batre rècords històrics, s’embutxacaven només en mig any 3.160 milions. Ni més ni menys que 720.000 euros cada hora. Enmig d’una marató de màxims, el preu d’un servei indispensable per a la vida s’ha arribat a disparar fins als 188,18 euros per megawatt/hora (MWh), el 16 de setembre, quatre vegades més que un any enrere.
Al gener, alhora que arrencava la pujada de les tarifes i mentre el Banc Central Europeu (BCE) limitava la capacitat del sector financer per repartir els beneficis corporatius entre l’accionariat, l’oligopoli elèctric distribuïa 6.200 milions generats el 2020. Els dividends d’Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP –antiga Hidrocantábrico–, que fa poc ha adquirit Viesgo-Repsol, anaven sobretot a satisfer les expectatives d’un grapat de fons d’inversió internacionals, que són qui, en aquests moments, mouen els fils de l’oligopoli elèctric espanyol. Per als amos invisibles del sector, “l’empatia social no cotitza en borsa”, contràriament al que va proclamar la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.
De Nova York a Sidney, de Qatar a Noruega
BlackRock, Qatar Holding LLC, Norges Bank, The Vanguard Group, Capital Research and Management Company, Macquarie Infrastructure and Real Assets o Fidelity Investments apareixen entre l’accionariat de més d’una elèctrica espanyola. Algunes, alhora, figuren en l’informe “Top 500 Asset Managers” de gestores de fons d’inversió més grans del món. El negoci elèctric sempre ha estat en el punt de mira del capital perquè ofereix una bona rendibilitat, fins a un 10 % el 2018, un percentatge que la mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va denunciar.
Les dues societats que avui dia tenen més pes entre la propietat de l’oligopoli elèctric espanyol operen des de puntes oposades del món: Sidney i Nova York. El banc d’inversió australià Macquarie ja és un dels majors propietaris de plantes solars a l’Estat, però, a més, amb el 25 % d’accions controla Viesgo, braç a braç amb EDP, arran de l’operació de juliol de 2020 que ha reduït de cinc a quatre el ventall de grans elèctriques. Des dels Estats Units, una de les grans gestores de fons del món, BlackRock, suma més d’un 12 % d’accions entre Iberdrola i EDP. Com una gota malaia de l’Ibex-35, la seva estratègia, basada a invertir percentatges moderats en empreses dels índexs borsaris, l’ha convertit en l’epicentre dels mercats financers i ja gestiona actius per valor de més de nou milions de milions de dòlars: 7,5 bilions d’euros, sis vegades el PIB espanyol.
Per Alfons Pérez, de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l’entrada de capital privat internacional en les elèctriques “imprimeix una dinàmica d’hiperacceleració per aconseguir resultats trimestrals positius i repartiment de dividends”. Uns beneficis que per a la cooperativa de producció i consum d’energies renovable Som Energia no haurien de prevaldre: “Entenem que l’electricitat és un bé de primera necessitat i, al contrari del que veiem en els comptes anuals de moltes empreses, no hauria d’haver-hi voluntat d’enriquiment”, reflexiona Víctor Naval. A més dels guanys monetaris, pel fet de participar en diverses empreses del sector i alhora de l’Ibex-35, Pérez afegeix que els inversors “van imposant les seves pròpies estratègies a les juntes d’accionistes i tenen una capacitat d’influència sectorial i estructural”.
Juntament amb BlackRock, la gestora Fidelity International Limited és un dels fons estrangers amb més presència al parquet borsari espanyol i, a molta distància de l’empresa italiana Enel, figura entre els principals accionistes d’Endesa. A l’1 % que té de l’elèctrica, s’hi suma un 8 % d’Indra, un 4 % d’Amadeus, un 3 % de Cellnex i de Grifols, i un 2 % de Ferrovial. Amb un patró similar es mou el gran fons estatunidenc Capital Group que, a més d’Endesa i altres societats cotitzades, es refugia en Red Eléctrica Española (REE), que té el monopoli del transport de l’energia a l’Estat i ha anat reduint el seu capital públic fins al 20 %. El multimilionari gallec Amancio Ortega també s’ha fixat en aquesta peça essencial per al subministrament elèctric, i l’estiu passat va comprar un paquet accionarial valorat en més de 450 milions, convertint-se en el segon propietari.
Autora: Gemma Gàrcia Fàbrega
Publicat: 24/09/2021
Foto: Maria Conill Hernández
Enllaç: https://directa.cat/loligopoli-electric-un-entramat-de-fons-dinversio-i-portes-giratories/