ODG
Preu gas

Crític | Tot el món vol gas: s’acosta la crisi de les calefaccions


L’escalada de preus de l’energia amenaça d’agreujar-se amb l’arribada de l’hivern, i Europa no aconsegueix omplir els seus dipòsits

Els darrers mesos, la crisi energètica mundial ha disparat els preus de totes les matèries primeres que tenen a veure amb l’energia. La inestabilitat als mercats internacionals s’ha traduït a Espanya en una escalada dels preus de l’electricitat. La bateria de mesures presentades pel Govern espanyol, que inclou rebaixes d’impostos i retallades de beneficis a les elèctriques, no ha aconseguit aturar l’augment de preus. Rere l’encariment d’engegar el llum o posar rentadores s’amaga l’espectacular ascens de preus del gas natural, que és una de les fonts d’energia que més alimenten el sistema elèctric. Però el gas amenaça ara de convertir-se en un problema en si mateix.

Europa té molt menys gas als seus dipòsits que ara fa un any. Països com Noruega o Holanda extreuen algunes reserves del seu propi territori, però la majoria s’ha d’importar des de fora del continent. En el pla industrial, empreses molt dependents d’aquest recurs poden veure afectada la seva producció: Al Regne Unit, algunes fàbriques de fertilitzants han tancat temporalment per falta de gas. I, a les cases, una tendència continuada a l’alça amenaçaria un dels béns més preuats durant l’hivern: la calefacció. En aquest context, alguns experts i organitzacions ecologistes demanen obrir el focus més enllà del que ha passat en les darreres setmanes: Exigeixen als governs que es redueixi la nostra dependència del gas i que es deixi de subvencionar de manera encoberta la indústria fòssil.

Una tempesta perfecta, però també un corrent de fons

La majoria de les anàlisis assenyalen que una suma de factors poc habituals ha propiciat aquesta pujada del gas. Per a Simon Pirani, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies i autor de Burning Up: A Global History of Fossil Fuel Consumption, ha estat determinant la reactivació de les fàbriques als països asiàtics: “Hi ha hagut menys gas del que arriba en vaixells a Europa (l’anomenat GNL [gas natural liquat]) perquè la Xina l’ha comprat gairebé tot”. Pirani també destaca el fet que l’hivern passat fos especialment fred i, per tant, el consum de gas, més elevat. I l’energia que arriba a través dels grans gasoductes europeus, més econòmica que la que es transporta en vaixells, tampoc no ha fluït com s’esperava: “Hi ha hagut menys gas provinent de Rússia, que n’és la font principal”. S’hi suma que l’extracció a l’interior d’Europa, molt menor que la demanda, va de baixada: “Des de fa temps, cada vegada extraiem menys gas dels Països Baixos”, explica Pirani.

En el cas de l’Estat espanyol, la majoria del gas no ve de Rússia sinó del nord d’Àfrica, i en aquesta via també han sorgit problemes: El trencament de relacions entre el Marroc i Algèria ha provocat que no es puguin renovar els contractes, i el gasoducte que creua tots dos països per alimentar Espanya deixarà de funcionar el proper 31 d’octubre després de 25 anys de servei.

Frida Kieninger, membre de l’ONG Food & Water Europe i especialista en energia, comparteix el diagnòstic d’aquestes causes puntuals, però creu que també cal fixar-se en factors més estructurals: “Alguns països són molt més vulnerables a episodis com aquests perquè depenen més del gas fòssil, i particularment del gas fòssil utilitzat per generar electricitat. És fruit d’una decisió política dels estats de no fer res per reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils”.

Per a Josep Nualart Corpas, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), la pujada del preu del gas també respon a motius estructurals i físics, ja que “s’està donant el progressiu i irreversible esgotament d’aquest combustible fòssil”. En canvi, Simon Pirani explica que no creu que la situació estigui provocada per l’esgotament mundial del gas: “És cert que cada vegada serà més car extreure el recurs, però la indústria fòssil produeix el que pot vendre i les altres indústries que en depenen continuen pagant el cost. Molt abans d’esgotar el gas haurem d’aturar el seu consum. Molt abans, ens quedarem sense atmosfera per les emissions contaminants del gas i del petroli”.

[Segueix llegint]

Autor: Manel Riu
Publicat: 14/10/2021
Foto: Jordi Borràs
Enllaç: https://www.elcritic.cat/mes/el-futur-es-disputa-ara/tot-el-mon-vol-gas-sacosta-la-crisi-de-les-calefaccions-105618

Contingut relacionat

Alfons Pérez / Sostenible.cat / “Hem fet un crit per generar força col·lectiva i no deixar que altres decideixin el nostre futur”

emma

Reacció a l’informe 9 del Consell Assessor per a la Transició Nacional. “L’abastament d’energia”

alfons

Alfons Pérez | La Marea: “1 de mayo: reducir la jornada laboral, una medida ecosocial para la recuperación económica”

MartaPerez