ODG
Crisi preu de la llum

Catalunya Plural | Crisi de la llum: qui paga què i qui se’n beneficia i per què?


Arran del Consell de Ministres de la setmana passada, en què es van aprovar una sèrie de mesures per pal·liar el desorbitat creixement del preu de la llum, sorgeixen dubtes sobre com es decideix aquest preu i si les mesures seran suficients. Tot plegat, enmig d’una crisi climàtica en què el preu de la llum té més pes del que podria semblar.

El 10 de setembre es va establir un màxim històric en el preu de la llum. 150 euros el MW hora. Però, dos dies després, aquest rècord es va esfumar i semblava fins i tot barat al costat dels 165 euros que es van arribar a assolir. I així setmana rere setmana, rècord rere rècord. Només com a dada: els testimonis que apareixen en aquest reportatge van ser entrevistats en dies diferents. En cadascun dels casos, aquell dia s’establia un pic o un màxim en el preu de la llum. No és casualitat, és norma. Però aquesta norma afecta diferent segons la persona i la circumstància.

La Cristina viu a Badalona amb les seves tres filles: la menuda de set anys i dues bessones de 18. Quatre persones a qui cal alimentar, escalfar, netejar, vestir i il·luminar amb una única prestació de la Renda Garantida. Una factura seva de la llum prèvia a aquesta escalada de preus rondava els 40 euros. El juny, quan es van establir les franges horàries, el preu va pujar als 75. El mes següent, quan van començar a polvoritzar-se rècords, la factura va ascendir als 100 euros. És a dir, es va duplicar en qüestió de dos mesos. “No l’he pogut pagar. Veurem què passa a final de mes, quan hagi cobrat, però llavors ja se m’ajuntaran dues factures”, explica la Cristina, que viu amb por de tornar a generar un deute amb les companyies elèctriques.

I és que aquesta veïna de Badalona és membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) des del 2015: arran de la crisi es va quedar a l’atur (situació que continua a dia d’avui) i va començar a acumular un deute d’impagament que va superar els 1.000 euros. “Vivia amb l’angoixa de despertar-me un dia sense llum. Amb la vergonya de no poder pagar i amb la responsabilitat de tenir dues filles petites i una acabada de néixer”, recorda. Aquesta situació li va generar una hipertensió que avui encara s’està tractant. Feia alguns anys que estava al dia amb les factures, però ara sent que “tot torna a començar”, apunta, mentre remena les seves darreres tres factures.

Encara les mira quan diu: “Crec que ho faig tot bé”. Es refereix a tenir en compte les franges horàries i a no abusar del consum. Té una cuina elèctrica, però des que va pujar el preu, fa servir una altra petita de butà. S’aixeca a les sis del matí a posar rentadores. A casa seva, només consumeixen les bombetes, la tele i la nevera. “No ho entenc, així que ja no miro les notícies, per estalviar-me el disgust”, afirma. La situació és insostenible i així ho considera també el Gobierno, que al Consejo de Ministros de la setmana passada va aprovar una sèrie de mesures per tal d’assolir l’objectiu que el 2021 es tanqui amb un preu de mitjana igual que el del 2018. I per aconseguir això, cal abaixar el preu de la factura un 30%.

[Seguir llegint]

Autora: Sandra Vicente
Publicat: 22/09/2021
Foto: Sandra Vicente
Enllaç: https://catalunyaplural.cat/ca/crisi-de-la-llum-qui-paga-que-i-qui-sen-beneficia-i-per-que/

Contingut relacionat

Oriol Daviu / Público.es / Trabajar por propinas y en control remoto, la ‘uberización’ de los ‘free tours’

emma

Ràdio 4 – Vida Verda | Ciutats Ecofeministes i Paolo Cognetti

MartaPerez

Reacció a l’informe 9 del Consell Assessor per a la Transició Nacional. “L’abastament d’energia”

alfons