L’investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització publica ‘Pactes verds en temps de pandèmia’, on analitza críticament la transició ecològica que proposa la UE, perquè no té en compte els impactes externs que generaria ni els límits materials del món i, fonamentalment, pot afavorir grans empreses.
El Pacte Verd Europeu (PVE) s’ha situat com l’element central de la recuperació econòmica post-pandèmia que planteja la Unió Europea, amb eines tan importants com els fons Next Generation EU, dotats amb 750.000 milions d’euros -140.000 dels quals per a l’Estat espanyol-. Desenes d’organitzacions han començat a mobilitzar-se per denunciar que, tal com estan plantejats, aquests fons fonamentalment afavoriran grans empreses, que podran finançar la seva particular reconversió verda. Alhora, és realment possible una transició ecològica com la que proposa la UE que impliqui una reducció de les emissions globals? Ho qüestiona amb rotunditat Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) que analitza a fons i críticament el PVE al llibre Pactes Verds en temps de pandèmia. El futur es disputa ara editat conjuntament per l’ONG, Libros en Acción i Icaria editorial i que es pot descarregar al web de l’entitat. Atén Públic a la seu de l’ODG.
Autor: Marc Font Ribas entrevista a l’Alfons Pérez
Publicat a: Diari Públic, 25 de febrer, 2021
Enllaç: https://www.publico.es/public/transicio-ecologica-planteja-ue-colonial-i-impossible-termes-limits-biofisics-planeta.html