Resposta a l’article de Manel Riu en què defensava que l’ecologisme no és avui una alternativa creïble: “Ens hauríem d’emmirallar en dos moviments socials referents com el feminisme i el de l’habitatge”. Article d’opinió d’Alfons Pérez, investigador en justícia climàtica de l’ODG.
Vivim moments de debats intensos sobre la transició ecosocial, amb forts enfrontaments públics entre diferents maneres d’entendre la transició ecosocial i els objectius del mateix moviment ecologista. La polarització, sobretot en espais virtuals, ha invisibilitzat veus que també necessiten expressar dubtes i matisos. Heus aquí la meva.
L’article de Manel Riu “Per què l’ecologisme no és una alternativa creïble”, publicat recentment a CRÍTIC, ha generat converses en diversos fòrums i em confirma que qui té la capacitat i la possibilitat d’irrompre en l’esfera pública amb unes idees ordenades i amb una certa contundència marca temporalment les premisses del debat. Per això, intentaré no limitar-me estrictament al contingut del seu text. Això sí, m’he adonat que, com a participant i militant del moviment ecologista, i sé que això no només em passa a mi, em sento una mica insegur a l’hora de parlar del tot, del moviment. Hi reconec tanta diversitat i complexitat que sé que qualsevol cosa que digui té derivades històriques, presents i futures, a Catalunya i al món. I és aquesta sensibilitat i aquestes derivades les que trobo a faltar en el text de Manel Riu.